PIRO-DELINQÜENTS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Quan hi ha foc a l'estiu, no només s'encén el bosc; també se'ns encenen l'ànima, la ràbia i la impotència.

És una sensació que, per desgràcia, estem experimentant cada cop més sovint i a la qual atribuïm la culpa al canvi climàtic, a l'escalfament global o a la calor, que ha augmentat de manera molt preocupant.

Però no hi ha foc sense combustible ni guspira, i, sobre això, hi ha molta culpa per repartir.

Pel que fa al material que crema, tot i que és molt difícil arribar al risc zero, la neteja dels boscos i de les finques ha de ser prioritària. La responsabilitat, en aquest apartat, es reparteix entre els propietaris i l'Administració, que destinen pocs recursos a mantenir-los nets i lliures de sotabosc.

Però el més important és la guspira, i aquí és on hauríem de diferenciar entre el babau i el delinqüent.

Poso com a exemple el greu incendi de les Gavarres, a l'Empordà, que, encara que sigui del Baix, també és nostre.

Estem convertint en un monstre un home que, mentre feia la seva feina, va prendre una mala decisió, sense pensar.

Tot i que la negligència o, en aquest cas, una badada greu, s'ha de perseguir, no és el mateix que actuar amb la voluntat de fer mal.

I en aquest punt em pregunto de quina manera les administracions han fet arribar aquesta informació a les empreses, de forma específica, sobre quins treballs concrets no es poden fer.

Els legisladors es protegeixen de qualsevol responsabilitat amb publicacions de textos enrevessats, en diaris oficials o en canals que sovint no arriben a tothom.

Tots sabem, per repetició, que no es poden fer barbacoes a l'aire lliure ni llençar burilles.

En canvi, tinc la sensació que la prohibició d'algunes activitats no s'ha comunicat amb el mateix ressò i detall que altres restriccions.

El que ha de quedar clar és que no podem comptar amb el sentit comú de la gent.

La prova és que encara continuem sentint petards, sobretot al final d'alguns partits mundialistes.

Llavors, potser el problema no és només la norma, sinó també la manera com s'explica.

Comunicació clara i concisa i, sobretot, càstig sever als piro-delinqüents de veritat, els que actuen de manera intencionada.