PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Naixem amb el disc dur buit, amb el sistema operatiu verge, i les experiències ens van fent persones, com si fossin algoritmes que van modelant la nostra consciència.
I això ens afecta directament en la perspectiva que tenim
de la mort.
A la preadolescència és quan prenem coneixement del que
és quan vivim el traspàs de persones properes: bàsicament els avis, parents i potser
algun amic caigut en desgràcia.
La joventut ens aporta aquella inconsciència que ens
acosta a jugar amb ella, a fer bestieses, a posar-nos en risc, a no veure el
perill, malgrat els consells, tot pensant que la nostra hora sembla quedar molt
lluny en el temps.
Però, tal com la vida ens fa rics en anys, la mort guanya
protagonisme en el nostre imaginari i quan els dígits de l'edat passen
sobradament de la mitja centena que t'adones se't fa més present.
És quan llegeixes la pàgina de necrològiques d'aquest
setmanari i hi trobes gent de la teva edat i noms coneguts.
Quan fas una trobada d'excompanys d'estudis i t'expliquen
que alguns dels qui havies compartit exàmens, pupitre i malifetes ja no hi són.
Quan vius el comiat dels pares, amics o de familiars
propers, gent que no és gaire més gran que un mateix.
En realitat, no és que es mori més gent, sinó que
aquestes morts ens són més properes, perquè hem compartit amb elles una part important
del nostre camí vital.
Llavors és quan prens consciència que tots tenim data de
caducitat i que cada cop som més a prop del final del joc.
Com més anys passen, més vides acomiadem.
I això ens porta a plantejar-nos molts aspectes: com el
que ens ha mancat per fer, el que hauríem pogut fer millor, l’estona que no hem
compartit amb la gent estimada, emprenyades absurdes que podíem haver-nos estalviat
o tot allò que no hem dit.
Però també és moment de ser agraïts amb el món, amb la
vida i amb els qui ens han acompanyat fins aquí.
D'altra banda, també hi ha qui es planteja qüestions
teològiques i dubta del seu agnosticisme o de les seves creences per intentar
entendre el misteri del que ens passarà quan arribi la foscor.
Naixem i morim despullats. Tot el que ha passat i hem fet
entre un moment i un altre és transitori, però construeix el nostre llegat.
La glòria, més enllà del que ens esperi després, no és
cap altra que el record que deixem en les persones amb qui hem compartit la
vida.
