dimarts, 18 d’agost del 2026

LA BANDA SONORA DE L’ESTIU

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

No hi ha dubte que la música ens desperta els sentiments. La jazzista Júlia Valle, en el seu llibre “Cerebro en equipo”, diu que la música eleva la consciència, connecta cervell i cos i lliga les emocions, siguin tristes o alegres i festives.

D’aquestes últimes, les més presents, des de sempre, als balls de les festes majors d’estiu dels nostres pobles i barris.

Però, el pas del temps ens ha portat nous formats i, sobretot, afortunadament, ha fet que els concerts ja no es limitin a un dia concret.

Antigament, la festa major era la data més destacada de l’any, juntament amb Nadal. Aquell dia es deixava la feina al camp, a la fàbrica o a la granja; es tancava la botiga i tothom es posava el vestit de festa, per anar als actes.

Hi havia tres esdeveniments comuns arreu que eren imprescindibles: la missa, l’audició de sardanes i el ball de festa.

Aquest darrer era el que, al vespre, adornava la plaça de llums i banderetes, on parelles, joves i grans, en caure la nit, s’arrambaven al ritme del pasdoble, el bolero o el vals.

I aquest fet no ha canviat gaire. Segur que aquest cap de setmana, a Roses, Darnius, Agullana, Riumors, Garriguella o Vilabertran, no hi ha faltat el ball.

La diferència és que, amb la proliferació dels grups de versions, han canviat el ritme i el format musical, tot i que, al cap i a la fi, com abans, també interpreten cançons antigues que agraden a tothom i fan moure el cos.

Però, el fet destacable actualment de la música estival és que ja no es limita a la Mare de Déu d’Agost o al dia que correspongui a la festa major.

Molts pobles de la nostra comarca organitzen concerts que, lluny dels grans formats com Portalblau, Sons del Món o l’Acústica, ofereixen una alternativa més propera, en un format local, reduït i adaptat al seu pressupost.

A Borrassà fan els Sons de Nit; a Vilafant, els Vespres Musicals; a Maçanet de Cabrenys, els Divendres Musicals; a Darnius, les Vesprades d’Estiu, o a Roses, el Cicle Entre Muralles. I així, fins a gairebé una vintena de pobles de l’Alt Empordà que, buscant la fresca —que aquest any no trobem—, presenten una programació musical estiuenca variada i de qualitat.

Com dèiem a l’inici, són moments que el nostre cervell associa al benestar, que ens emocionen i ens relaxen i que, a més, fan veïnatge i serveixen d’aparador per a grups desconeguts.

Perquè, mentre hi hagi una plaça, ni que sigui modesta, amb un escenari, l’estiu seguirà tenint la seva banda sonora.

dimarts, 4 d’agost del 2026

QUI ANYS PASSA, VIDES ACOMIADA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Naixem amb el disc dur buit, amb el sistema operatiu verge, i les experiències ens van fent persones, com si fossin algoritmes que van modelant la nostra consciència.

I això ens afecta directament en la perspectiva que tenim de la mort.

A la preadolescència és quan prenem coneixement del que és quan vivim el traspàs de persones properes: bàsicament els avis, parents i potser algun amic caigut en desgràcia.

La joventut ens aporta aquella inconsciència que ens acosta a jugar amb ella, a fer bestieses, a posar-nos en risc, a no veure el perill, malgrat els consells, tot pensant que la nostra hora sembla quedar molt lluny en el temps.

Però, tal com la vida ens fa rics en anys, la mort guanya protagonisme en el nostre imaginari i quan els dígits de l'edat passen sobradament de la mitja centena que t'adones se't fa més present.

És quan llegeixes la pàgina de necrològiques d'aquest setmanari i hi trobes gent de la teva edat i noms coneguts.

Quan fas una trobada d'excompanys d'estudis i t'expliquen que alguns dels qui havies compartit exàmens, pupitre i malifetes ja no hi són.

Quan vius el comiat dels pares, amics o de familiars propers, gent que no és gaire més gran que un mateix.

En realitat, no és que es mori més gent, sinó que aquestes morts ens són més properes, perquè hem compartit amb elles una part important del nostre camí vital.

Llavors és quan prens consciència que tots tenim data de caducitat i que cada cop som més a prop del final del joc.

Com més anys passen, més vides acomiadem.

I això ens porta a plantejar-nos molts aspectes: com el que ens ha mancat per fer, el que hauríem pogut fer millor, l’estona que no hem compartit amb la gent estimada, emprenyades absurdes que podíem haver-nos estalviat o tot allò que no hem dit.

Però també és moment de ser agraïts amb el món, amb la vida i amb els qui ens han acompanyat fins aquí.

D'altra banda, també hi ha qui es planteja qüestions teològiques i dubta del seu agnosticisme o de les seves creences per intentar entendre el misteri del que ens passarà quan arribi la foscor.

Naixem i morim despullats. Tot el que ha passat i hem fet entre un moment i un altre és transitori, però construeix el nostre llegat.

La glòria, més enllà del que ens esperi després, no és cap altra que el record que deixem en les persones amb qui hem compartit la vida.