PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Segons un estudi de la Cambra de Comerç, la nàutica esportiva a la Costa Brava té un impacte econòmic de més de 500 milions d’euros i dona feina directa a més de 7.000 persones tot l’any.
A l’Alt Empordà podem presumir de drassanes que fabriquen
i exporten a tot el món, empreses de reformes de vaixells de les més importants
d’Europa, venedors de les millors marques i tècnics d’alt nivell que se situen,
bàsicament, a la zona d’Empuriabrava, que esdevé, amb la fira anual del
vaixells d’ocasió, un punt nàutic importantíssim.
Aquestes empreses, com totes, intenten sobreviure als
impostos i a les normatives amb feina i abnegació i també, com passa en altres
sectors, s’han d’enfrontar a elements externs que minen les seves perspectives
de futur.
Com, per exemple, el PRUG del Cap de Creus, que ja s’està
aplicant i del qual Castelló d’Empúries, amb el nombre més important de
vaixells, en queda fora.
Per a qui no sàpiga de què va, és la regulació d’accessos
per mar al parc natural, amb normes que limiten dràsticament la navegació per
la zona, emparant-se amb l’afirmació de que aquesta activitat afecta
l’ecosistema i el creixement de la posidònia.
Com passa sovint, ens trobem davant de dos bàndols
situats antagònicament: els dels rics, que es creuen que tot ho poden comprar,
i els dels ecologistes, que es pensen que encara hauríem de viure com fa dos
segles.
El problema és que les administracions i els governs
tenen la tendència a ser el que ells anomenen “políticament correctes”, que no
és altra cosa que, sense aprofundir massa en els arguments, fer caure la
balança del costat dels més dèbils, que són més vots, perquè els poderosos ja
se’n sortiran.
Però, el que no valoren és que, de retruc, tothom hi surt
perdent, perquè, si no volem el turista d’entrepà, el que molesta, enterra les
burilles a la platja i no gasta gens, hem de saber cuidar els que, sense cap
problema, omple els bons restaurants, compra cases i vaixells i vol poder anar
a passar el dia a Cala Montjoi, al Canadell, a Jóncols, amb vaixells molt
equipats i autosuficients, durant un curt període de l’any que no arriba ni als
tres mesos.
És molt clar que no podem deixar que tothom faci el que
vulgui, que ancorin on no es pot, que contaminin, que vagin a tota pastilla vora
la costa, que malmetin el litoral. Només faltaria, és el nostre patrimoni
natural, però tampoc podem ser tant radicals i espantar al bon turista, que ja
ha començat a manifestar la seva intenció de canviar d’aires cap a costes
italianes o croates, que no ens tenen res a envejar i on no els hi posen tants
impediments.
A vegades no cal ser només políticament correcte, sinó
prendre decisions correctes, valentes amb sensibilitat, però també amb sentit
comú i estratègia.
