PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Podríem pensar que Figueres va començar el seu creixement quan va ser anomenada ciutat, l'any 1875.
Potser sí que aquell fet la va posar al mapa, però el
creixement real va venir quan, un parell d'anys més tard, per aquestes dates,
va arribar la via fèrria: el primer tren que l'enllaçava amb Girona i Barcelona
i que, posteriorment, la va connectar amb la frontera francesa.
Aquest mitjà de transport de persones i mercaderies va
ser el que va impulsar una ciutat que es convertiria en el nucli urbà més
important proper al país francòfon.
És indubtable que el trànsit ferroviari a Figueres ha
estat, des de llavors, un dels motors del seu creixement, el centre de connexió
dels transports i de les persones, és a dir, el nucli dels negocis i de la vida
social.
Pel que fa al modern tren d'alta velocitat, la seqüència
va ser inversa: l'any 2010 ens va obrir a França i, uns anys més tard, ens va
connectar cap al sud. Però el resultat va ser el mateix: una comarca situada al
mapa internacional del transport de qualitat.
Ara sembla, però, que tot això es veu qüestionat i que
les comunicacions ferroviàries passen per un mal moment.
Incidències, retards, accidents i vagues estan fent que
la gent vegi amb mals ulls la utilització del tren.
El problema, com en altres àmbits, no és cap altre que la
mala gestió dels servidors públics que, per manca de previsió a llarg termini i
per la necessitat d'obtenir resultats immediats —que són vots—, no planifiquen
les inversions en infraestructures, manteniment, modernització o personal
qualificat i tot això fa que les coses avancin perillosament cap a
l'obsolescència.
Gairebé 150 anys després, Figueres debat sobre el seu
futur ferroviari, la viabilitat de l'estació única, la conservació de l'antiga
estació —que tampoc no és la primera— i el nus comercial ferroviari de
Vilamalla.
Mentrestant, com que ningú no es posa d'acord, el temps
passa, les infraestructures es deterioren i no sortim de l'atzucac.
Una llàstima, perquè, en l'era de les energies
renovables, la mobilitat elèctrica i l'ecologisme, tots hauríem de promoure el
transport ferroviari, tant per la seva condició de mitjà net com per la seva
comoditat i seguretat, malgrat les lamentables desgràcies ocorregudes
darrerament.
Per tot plegat, reivindiquem que el tren hauria de ser el
mitjà de transport habitual en les nostres vides.
