PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Fa un temps que a casa hi ha un “e-book” que conviu amb nosaltres.
Per als neòfits, com ho era jo fins fa poc, es tracta
d’una andròmina més gran que un telèfon mòbil i més petita que una tauleta, on
podem descarregar llibres sencers gairebé sense límit i que ens permet
llegir-los molt fàcilment.
És una evidència més que la tecnologia es va apoderant de
les nostres vides, posant-nos a l’abast, còmoda i ràpidament, tot allò que
vulguem.
Abans que surtin els puristes que diguin que és un pas
enrere i que estem matant la literatura, hem d’avaluar els aspectes bons i
dolents que aquesta modernitat ens aporta.
Si posem en una balança l’impacte laboral, en nombre de
persones, que ara poden viure del negoci possiblement no canviï gaire, però a
nivell local ens perjudica, ja que aquestes webs de venda de llibres tenen les
seus deslocalitzades, i el comerç de proximitat en surt perdent.
Així les coses, ha afectat de ple les llibreries de tota
la vida, aquelles que ens aconsellaven i que, a més de llibres, també ens
venien el diari, l’estoig de llapis de colors i el paper d’embolicar.
Com va passar amb les botigues de música, que, amb l’èxit
de Spotify, van haver de reinventar-se o, directament, abaixar la persiana.
D’altra banda, no hi ha cap dubte que la comoditat de
llegir en un aparell que et permet augmentar la mida de la lletra si la
presbícia es manifesta, que et recorda on ho vas deixar, que pot llegir en veu
alta si tens greus dificultats de visió, i la seva facilitat d’emmagatzematge i
transport són punts a favor.
Però, què voleu que us digui, el tacte del paper, la
flaire d’impremta, que ens transporta al record dels primers dies de classe, la
portada, sospesar, segons el gruix, quan em manca per acabar, el punt de llibre
personalitzat i els prestatges plens de lloms lluint els títols, són magnifiques
sensacions que perdem.
Però, si això ha de servir perquè les noves generacions
llegeixin més i s’interessin per les novetats, endavant amb els llibres
digitals.
Tant de bo tingui l’efecte que ha tingut en la música,
que ha acabat consumint-se majoritàriament en línia i que, amb el pas del
temps, ens permet afirmar que ara hi ha més persones que abans que, connectades
a uns diminuts auriculars, viuen envoltades de compassos i corxeres.
Però, voldria acabar reflexionant sobre el fet negatiu
més important d’aquests llibres electrònics, i no és altre que, si tots es
compressin en línia, perillarien jornades tan maques com la que vam viure el
dijous per Sant Jordi, quan els escriptors, novells o consolidats,
professionals o amateurs, lluïen orgullosos les seves creacions, signaven
dedicatòries amb el cor i copsaven de primera mà les sensacions de qui els
llegeix.
