PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Fa unes setmanes vaig escriure un esborrany d’article que després va quedar descartat i no vaig publicar.
Estava inspirat en una conversa amb un amic, que
m’explicava que un dimecres qualsevol, havia d’anar a fer uns encàrrecs a
Figueres.
Feia molt de temps que no anava al centre i el va
sorprendre que durant gairebé una hora no trobés aparcament, per la manca
d’oferta en uns carrers amb voreres massa amples per on no passa ningú, fins
que va descobrir un petit aparcament vora la plaça Tarradellas, ample i ben
situat.
Va anar a veure el seu perruquer, amb qui va lamentar la
situació de la Unió Esportiva Figueres; va anar a fer un tallat amb un amic
retrobat i va “ramblejar”, com quan era jove.
Es va reconciliar amb la ciutat que el va veure néixer i
la va trobar maca, viva, lluminosa, neta i amb un batec que l’allunyava de les
crítiques que havia sentit darrerament.
Però, l’idil·li es va acabar quan li van carregar 6 euros
a la targeta en anar a retirar el cotxe. Més car que el tallat, una tercera
part del que li havia cobrat el barber, i es va prometre que trigaria a tornar
a trepitjar la ciutat.
Si vaig congelar l’article va ser perquè en aquell moment
n’hi havia d’altres que, també en aquest mateix setmanari, anaven en el mateix
sentit, fins i tot cartes al director, i em va semblar que no calia seguir
posant el dit a la nafra.
Però, si he canviat d’opinió i ara en publico la versió
modificada és perquè fa pocs dissabtes vaig anar a un dinar de celebració amb
amics vinguts de fora, en un restaurant històric del centre de Figueres.
Un àpat magnífic i que, després del cava i la ratafia, em
va venir de gust presumir de figuerenc, i vam passejar pel centre, on van fer
compres; els vaig mostrar l’univers surrealista del geni i fins i tot vam
passar pel rebedor del Museu del Joguet, on en Joan Tomàs, molt amablement, els
va mostrar les seves nines.
Però, com li va passar al primer afectat, quan després
d’una tarda magnífica vam anar a recollir els cotxes, el parquímetre de la
plaça Catalunya ens va xuclar 19 euros a cadascú. La meitat del preu del dinar,
el mateix que la samarreta de rebaixes que van comprar.
Vaig veure de reüll la cara dels meus convidats, que per
educació no van comentar res, però que, igual que aquell home, jo i ells mateixos,
trigarem a tornar.
Es parla molt del problema del tancament de botigues
històriques, de les grans cadenes i dels preus dels lloguers, però cal aixecar
la veu i dir que si Figueres vol ser un centre comercial a l’aire lliure ha de
començar per fer com els que són tancats: tenir molt aparcament, molt a prop i
molt barat.
