MICRO-PAGAMENTS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

La gran majoria dels mortals, fins i tot molts dels que tenen la vida econòmicament solucionada, fem quatre números abans de fer una despesa.

Demanem pressupostos per a les obres o reparacions i comparem preus a diferents indrets a l’hora de fer compres.

Passem estones davant la pantalla cercant els millors preus per coses similars o a quin lloc podem estalviar-nos alguns calés.

Tot plegat entra dins de la lògica, els diners costen de guanyar i no estan els temps per llençar-los.

Però, per un altre costat, no ens adonem que tenim moltes petites despeses que ens passen desapercebudes.

Micro-pagaments que fem sense parar atenció, degut a que ho percebem com un import menor.

Podríem posar els exemples del tabac pels fumadors, els jugadors de loteria, la quota de mòbil, la cervesa al bar (quan es podia) o els cafès a la màquina.

Avui s’hi afegeixen les plataformes de televisió per internet que ens posen, a l’abast del sofà, sèries i pel·lícules per una mòdica quota, que sol ser de d’una sola xifra acompanyada de 99 cèntims, tot i que, a voltes, si volem estar al dia de la darrera novetat, hi hem d’afegir un lloguer de pocs euros.

Darrerament van proliferant i es reparteixen el pastis de les novetats, aconseguint que ens haguem de subscriure a casi totes.

Tampoc oblidem aquells servidors de música que ens permeten fer les nostres pròpies seleccions gairebé sense límits o que ens posen a l’abast canals dividits per estils, a un preu que, en la majoria dels casos, no arriba a les dues xifres.

I també, podríem afegir a la llista les poques monedes que posem als parquímetres, o ni tants sols això, ja que les aplicacions de mòbil que els ajuntaments ens han posat a l’abast, ens permeten pagar sense obrir el moneder aquests minuts a les zones blaves, tant presents a tot arreu.

Potser fora bo (o no), ara que fa poc que ha acabat l’any, fer l’exercici de sumar tots aquest minsos i insignificants micro-pagaments, que ens han carregat a la targeta de crèdit associada i als que no hem donat importància.

Quedaríem estorats pels import finals, segurament superiors a algunes d’aquelles compres en les que tant ens hi havíem mirat.

El “micro-pagaments” son els “macro-ingressos” de moltes empreses i un bon sagnat per les nostres economies.