PARLEM DEL TRÀNSIT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Internet i les xarxes socials són espais oberts on és fàcil opinar i generar debat sobre temes que ens afecten i, actualment, Figueres i el seu suposat caos circulatori és  tendència i tot s’hi val.

Tot l’embolic s’ha generat desprès del canvis produïts per la nova, i al meu parer encertada, rotonda de la plaça del Sol, però sobre tot pel canvi de sentit del carrer Lasauca, cosa que provoca, certament, un embús a la pujada del Castell, degut a la poca capacitat d’engolir que té el semàfor del carrer Cinto Verdaguer i el poc sentit que té haver d’anar cap al nord, si en realitat volem anar al sud o simplement cap a la Garrotxa.

N’hi ha que diuen que s’hauria de tancar el centre a la circulació, d’altres que calen més aparcaments públics, però segur que, degut a la nostra idiosincràsia innata, que tendeix a la disconformitat, faci el que es faci, sempre ens semblarà mal fet.

És per això que aquests xats, lluny de ser útils, serveixen bàsicament per criticar, sense aportar solucions.

En resum, Figueres, més que una ciutat petita, és un poble gran i els carrers del centre no estan dissenyats per canalitzar grans quantitats de vehicles.

Abans es podia aparcar a la plaça de l’Ajuntament, a la placeta baixa de la Rambla, també a l’alta i a la majoria dels carrers, però avui dia, que la quantitat de cotxes s’ha triplicat, la possibilitat de aparcar s’ha reduït dràstica i afortunadament .

El que cal és un canvi de mentalitat dels usuaris i que se’n adonin que no es pot anar amb cotxe fins a la porta de l’escola ni aparcar davant la botiga

Els que ni vivim ni treballem a Figueres i només hi anem de tant de tant, ens queixem que es circula lent, que tot és zona de pagament, que els pàrkings del centre son cars i que els altres queden lluny.

Som els mateixos que quan anem a Barcelona, aparquem a la primera “P” blava que veiem i ens no ens queixem ni del preu, ni de la distància, cosa que acabem esmenant prenent un transport públic que ens porti a destí, quan a casa nostre no tenim coneixement de línies ni parades.

Els debats públics haurien de tractar del que realment importa, com la neteja de voreres i parcs, de la seguretat, de la dinamització de la indústria, de la integració dels barris, de les ofertes culturals sense elitismes i obertes al carrer, de la regeneració del centre, més enllà de donar l’exclusiva als vianants al carrer Sant Pau, sense millorar-ne la imatge i, sobre tot, de fer atractiva una cuitat que en les darreres dècades no ha sabut adaptar-se als temps i ha deixat que l’atracció turística fes la feina.

Però, com sol passar en els debats estèrils, el comentari final passa per omplir de culpa als politics escollits que, més enllà de sortir al balcó per Fires i fer-se la fotografia en tots els esdeveniments, són professionals de les solucions i ja sabran el que cal fer i, sinó, ja els jutjarem a les eleccions del 2019.

Com quan s’opina del temps en un silenci incòmode: Parlar per no dir res.