PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Quan les notícies parlen dels percentatges d’ocupació de les places hoteleres, sovint se’m generen molts dubtes.
Fora de temporada, entenc que el percentatge es mesura
només sobre els establiments oberts; per tant, com menys n’hi hagi en
funcionament, més alt serà el percentatge, tot i rebre el mateix nombre de
turistes.
En canvi, en plena temporada alta, se suposa que estan
oberts tots els establiments possibles i, per això, sembla que aquest
percentatge guanya credibilitat.
Aquest estiu, les notícies ens parlaven d’un índex
altíssim, que feia entreveure que la campanya estiuenca estava sent un èxit
absolut i que el turista venia a deixar-nos uns bons calerons per ajudar a
alleugerir l’economia comarcal.
Però, de vegades els números no són tan amables i,
malgrat que l’ocupació estigués disparada, potser el visitant no era tan
rendible.
Ho dic perquè, durant les darreries del mes de juliol i
bona part d’agost, el sector no ha estat tan content.
El propietari d’un conegut hotel de platja em comentava
que, durant aquest període, les estades eren de molt pocs dies, cosa que els
suposava una logística extra, i que també havia augmentat molt la feina de
neteja, ja que els hostes pujaven d’amagat menjar a les habitacions.
En el mateix sentit es manifestava un restaurador de la
zona que, tot i no ser un restaurant d’alt nivell, constatava que molta gent
s’aixecava de taula en comprovar que no feia entrepans, o bé que hi havia
comensals que compartien un sol menú.
La cirera del pastís va ser la conversa amb l’alcalde
d’una important població costanera, que explicava com els serveis de neteja
tenien feina extra recollint restes de menjar a les platges, als parcs i en
altres espais públics.
Amb això, entenc les imatges que he vist sovint de
turistes cremats pel sol, en ple passeig marítim, consumint un entrepà
embolicat en paper d’alumini mentre miraven el mar.
Enmig de tot plegat, els que hi han sortit guanyant són
els supermercats, amb l’adversitat que, en la gran majoria dels casos, els
beneficis marxen cap a les seus centrals, lluny de la nostra comarca.
El problema és que el turisme ha deixat de ser exclusiu i
que tothom frisa per sortir de casa i visitar llocs, encara que la seva
economia només els permeti fer el viatge, sovint amb cotxe o amb vols
econòmics.
Afortunadament, les mateixes converses també afirmaven
que el mes de juny i el de setembre han estat molt diferents, perquè, si no,
ens hauríem de plantejar seriosament si ens interessa aquest turisme de pocs
quartos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada