ESPELMES I CIRIS

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

Dissabte al vespre es va fer una encesa d’espelmes a la plaça Catalunya que configuraven una estelada. Molt maco, se l’hi ha de reconèixer una bellesa plàstica enlluernadora. No sé si això ha de servir per res o haurà fet algun efecte, tenint en compte que no hi havia gaire públic.

Amb prou feines havíem sentit a parlar d’un acte similar a Girona i pels problemes que havien tingut pel lloc on s’havien d’ubicar.

Tampoc és que tinguéssim massa coneixença de l’acte que es va celebrar a mitja tarda a la Rambla per la hispanitat de Catalunya, on encara menys gent va fer publica la seva reivindicació espanyolista.

Han de ser els periodistes i els que fem quatre ratlles als mitjans, els que ara en fem ressò, en diferit, d’uns actes que de ser més publicitats haguessin aplegat més concurrència.

Es veu, pel que fa les espelmes, que era una prova pilot de cares a un acte futur i els espanyolistes, suposo, una presa de contacte o una contra programació.

Sigui com sigui, amb aquesta manca de publicitat, buscada o no, varen aconseguir que els malfactors que sempre solen afegir-se, amb més intenció d’esbudellar que de reivindicar, estiguessin per altres coses i es pogués respectar la puresa d’uns actes que, pel que hem sabut, es varen dur a terme amb total normalitat.

Quatre gats, és cert; els responsables, els organitzadors, els polítics locals, cadascú mullant-se amb les seves conviccions, com ha de ser i els que, tot tastant els bunyols de Sant Josep, badàvem a prop.

Pocs, però ben avinguts, respectats, fins i tot per calamarsades i ventades.

Que d’això es tracta, de que tothom pugui opinar amb llibertat i ordre, sense aparadors trencats, ni caixers siliconats.

I que quan arribi el dia, ens deixin dir la nostra, per alegria d’uns i desencís d’altres, però que siguem només nosaltres els que decidim el lloc on volem estar i que els demés ens ho respectin.

Haurem de tornar a encendre espelmes, més aviat ciris, per demanar que així sigui.