PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
S’ha de reconèixer que l’ambient nadalenc ens captiva, potser perquè ens
recorda èpoques d’il·lusió, quan ens pensàvem que la vida era així i la innocència
ens deia que un món on tothom s’estimés, ni que fos per un dia, era possible.
No cal que ara aprofundim sobre la irrealitat del Nadal i tot aquest “amor”,
més efímer que una bombolla de sabó.
Però és cert que té un punt màgic que fa que ens fa sentir diferents, sovint
millor i de vegades però, segons la situació personal de cadascú, pitjor.
I tot plegat és perquè el Nadal juga amb els nostres sentits.
Començant per la oïda, amb la cantarella dels nens de la loteria, les
campanades i les nadales que sonen a tota hora.
Per cert, potser caldria alguna innovació, que no sortim del “Fum, fum,
fum”, la “Santa Nit” i los “Peces en el río”.
La més recent que conec és la de “Quan somrius” de Josep Tió i les més modernes
que sonen son les d’en George Michael i la de John Lennon, que ja tenen unes
quantes dècades.
El sentit del gust, potser és el més valorat per la fal·lera de les
cuineres i cuiners per lluir-se a les trobades familiars i per les menges tradicionals
com els torrons, les neules, l’escudella, els nouvinguts canalons o els raïms
d’aquesta nit.
El tacte el percebem amb les abraçades i petons que, en altres èpoques de
l’any van escassos.
Però la estrella del sentits de Nadal és la vista, amb les llums dels aparadors,
les garlandes dels arbres i els carrers ben il·luminats, com a Roses per
exemple, on l’avinguda Rhode fa realment patxoca.
Això si, amb Figueres al capdavant, tot i que l’èxit de l’enllumenat dalinià
ja ve de lluny.
Els colors, que tot ho envolten i que aquest any fins i també ho
polemitzen, com el fet de treure punxa al canvi del color natural del Rei negre
a Figueres i la seva condició religiosa, sense preguntar-se sobre
l’agnosticisme o el republicanisme dels altres dos o de la gent que segueix la
cavalcada.
Fixem-nos amb els bons detalls, com la grada especial per persones amb
problemes de mobilitat, la fira a la Rambla fins el dia de Reis o la pista de
gel, entre altres.
Sembla que alguna cosa està començant a canviar a la capital.
Esperem que no sigui una sensació efímera, com la bombolla de sabó dels
sentits nadalencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada