PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Segons un estudi del projecte Prosia Y, es veu que l’any 2025 un 32% dels joves catalans han tingut idees suïcides, un 11% ho han intentat i un 26% s’han autolesionat.
Un percentatge que augmenta si ens referim, només, a les
noies.
Uns números demolidors que ens han de posar en alerta i
fer-nos analitzar què està passant.
Enmig de tot plegat, la majoria dels membres del Centre
de Salut Mental Infantil i Juvenil de Catalunya (CSMIJ) han signat un manifest
d’advertència que posa sobre la taula les dificultats que tenen per atendre
casos cada cop més nombrosos i complexos.
Reclamen al Departament de Salut més diàleg, més mitjans
i menys burocràcia, així com l’augment de la plantilla de professionals per
alleugerir unes agendes saturades i poder oferir un servei més regular, que
permeti atendre els pacients més sovint i no haver d’espaiar tant les visites.
La situació sembla especialment greu, no només pel risc
per a la salut que això comporta, sinó també perquè es tracta de nois i noies
que es troben en fase de formació mental, amb un caràcter encara mig definit i que
un bon tractament en pot determinar, en gran part, l’equilibri mental futur.
I ara sortiran aquells que tenen una certa edat dient que
“això, en els meus temps, no passava”.
Potser sí que passava i la manca de flux informatiu feia
que els casos quedessin en l’àmbit familiar; o potser no, i aquest mateix flux
d’informació, que avui és molt més gran i immediat, fa que els inputs que ara
reben els joves, per un internet poc regulat i perillós, causin un augment de
casos.
No cal oblidar que, també, hi ha altres motius que potser
abans es produïen amb menys assiduïtat, com els desplaçaments migratoris, la
manca d’estabilitat familiar o la sobreprotecció, entre d’altres.
Així les coses, no només cal que el Departament de Salut
hi posi els mitjans; també cal que la societat entengui que les informacions
que avui rep la joventut i les situacions a les quals estan sotmesos han de
millorar.
Tenim mala peça al teler: massa interessos i poca
voluntat global per posar-hi mesures.
I això ens afecta greument com a societat, ja que aquests
joves seran els adults del demà: els qui hauran d’estirar del carro del món,
governar, decidir, fer negocis, cançons o llibres.
La salut mental no és només feina de metges i governants;
és una inversió de futur que hem de fer tots a casa, posant més amor,
disciplina, diàleg i menys pantalles a edats que no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada