LA NOVA CIUTAT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa 50 anys, Figueres va viure un dels moments més importants de la seva història, quan es va inaugurar el Museu Dalí. Un punt d’inflexió que faria canviar la ciutat d’una manera que, llavors, pocs imaginaven.

La Figueres dels inicis dels anys setanta, amb prop de 25.000 habitants, era una ciutat petita, que vivia com un poble gran.

Un lloc amable on gairebé tothom es coneixia, però sense gaire projecció exterior, més enllà de la comarca, que s’hi reunia els dijous de mercat.

Habitants tocats per la tramuntana, que es distreien pujant i baixant una rambla amb bancs de pedra i cadires de lloguer, on els cotxes s’aparcaven per tot arreu, els cinemes eren al centre, s’hi mataven toros, al teatre municipal i a la sala Edison s’hi projectaven pel·lícules, les botigues eren autòctones, el futbol era de tercera i no hi havia transport públic.

Una sola estació de tren que donava la benvinguda als visitants i els encaminava cap a carrers tranquils.

Mig segle més tard, la ciutat ha doblat els habitants i les estacions, l’equip no ha tornat a tercera, però juga a Vilatenim, prop dels cinemes, que tampoc ja no són al centre, on ningú "rambleja", el teatre ha revifat, però la sala Edison està ruïnosa i hi ha 4 línies de bus urbà.

Les voreres són amples i l’aparcament escàs i car, l’oferta gastronòmica és més diversa, però enfocada a un visitant fugaç, que parla francès i que sosté l’economia de les cadenes comercials que encara no han marxat, que omplen l’anomenat rovell de l’ou i el centre urbà que, quan cau el sol, es transforma.

Però, aquella ciutat petita avui està marcada amb majúscules al mapa del turisme i de les guies culturals, s’omple d’interessats per l’obra surrealista i els altres museus, i s’organitzen esdeveniments que atrauen gent de més enllà de la comarca.

La Figueres de Monturiol envers la de Dalí. Poble de genis

Una ciutat nova que, com és lògic, no satisfà tothom i que, com ha passat en altres indrets, li costa adaptar-se als nous temps, els fluxos migratoris i la globalització.

De totes maneres, la tramuntana segueix bufant, diuen que menys que abans, però amb força, omplint l’esperit d’aquells figuerencs que ens estimem la ciutat i estem orgullosos que aquell poble gran ara estigui als ulls de mig món, gràcies a un genial pintor.