PROMESES PER COMPLIR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Ja han passat un parell de setmanes després dels comicis municipals, i la majoria dels elegits ja tenen les idees clares i els pactes acordats, sobre tot en els llocs on els resultats han estat molt repartits.

En moltes poblacions veiem que han negociat amb els vots de forma matussera, donant-li un gaire que, potser, no era el que volíem, fent coalicions antinaturals per apartar als incomodes, la mateixa història de sempre.

És el que passa quan a les eleccions no hi ha segones voltes, com passa en altres països.

Per això penso que és important recordar a tots els que pactin i els que, finalment, obtinguin o renovin la possessió de la vareta de batlle, que tot just fa uns dies, parlaven de projectes futurs que ara han de començar a complir.

Parlo en present, perquè hi ha la mala costum de guardar-los en calaixos foscos fins el tram final del mandat, amb la finalitat de que els fets recents influeixin en el vot immediat.

Però aquí estem nosaltres, per reclamar allò que, en plena eufòria electoral, ens varen presentar amb bombo i platerets i que a nosaltres ens va sembla interessant.

També em pregunto com quedaran temes aprovats per governs que ara ja no hi són i parlo, evidentment, de Figueres.

El anteriors administradors varen enlluernar a tots els empordanesos amb dos temes cabdals per la mobilitat de la comarca, com son l’eliminació del pas a nivell i la unificació de les estacions de tren.

A ells no els ha servit per renovar càrrecs, però penso que això no hauria d’influir a l’hora de acabar de tancar acords previs entre les institucions.

Com també podria passar amb el projecte, altament publicitat, de la conversió de la sala Edison en un hotel de luxe i un centre comercial, que serviria per intentar començar a regenerar el centre de la ciutat.

Els nous equips de governs tenen, ara, l’obligació d’actuar segons varen manifestar durant la campanya, però sobretot, procurar pel nostre benestar, encara que això comporti empassar-se l’orgull.

I en mig de tot plegat, ens tornen a convocar a les urnes i, malgrat que no siguin municipals, els acords entre partits, amb els nostres vots com a moneda de canvi, també ens afectaran.

Quina mandra fa tornar a passar per una altra campanya electoral, visites de candidats, discursos buits, fotografies oportunes i sobre tot, engrandir, encara més, el sac de les promeses per complir.