PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Tot i que els empordanesos, en bon nombre, ens toca treballar els mesos de calor per atendre el turista que ens engreixa el PIB, la majoria de la gent, a l’estiu, desconnecta i, sobre tot a l’agost, desapareix o s’amaga fins que la fresca torna a l’ambient.
És com
si hi hagués una aturada general, com si l’activitat (tret dels serveis
turístics i els bàsics) baixés de voltes, anés adormida.
Però,
arriba el setembre i tot es torna a engegar, com un motor que comença a fer
pistonades, a agafar temperatura i a accelerar fins arribar al ritme desitjat.
Comença
la vida quotidiana, torna la normalitat (la nova) i la rutina s’apodera del
nostre dia a dia.
La
societat actual esta muntada per temporades, per sessions, per projectes, per
cursos i la majoria comencen just desprès del descans estiuenc.
Segur
que quan el Papa Gregori XIII, al segle XVI va encarregar un calendari, la vida
era molt diferent.
Potser
caldria una actualització i fer que als anys comencessin al setembre.
Quan
obren les escoles, tornen els esports, es desencalla l’Administració, comencen
els col·leccionables per fascicles (que em pregunto si algú n’ha acabat mai cap),
la ràdio recupera la programació habitual oblidant els refregits estiuencs, els
trens tornen a arribar amb retard, els embussos ressusciten a les hores punta
de les ciutats i els politics tornen a les bestieses habituals.
I
aquest any, a més a més, arriba ple d’incerteses sanitàries que, de ben segur,
ens condicionaran.
Un
curs escolar pendent de confinaments, mascaretes i distàncies, llocs de treball
incerts, empreses que els costaran quadrar balanços, equips de futbol minvats
d’estrelles, preus dels consums bàsics disparats, inseguretat ciutadana i
projectes complicats d’assolir.
Els reptes
comencen ara, al setembre i per davant 11 mesos de lluita sota l’amenaça d’un
virus que no vol marxar.
Fins que
torni la calor i tornem a fer recompte.
Així
que alcem les copes, que el cava fresquet entra molt be tot l’any i si cal, endrapem
els 12 raïms, que ara mateix el muscat està carnós i dolç.
Vagin
des d’aquí, els millor desitjos d’any nou, sort i salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada