PROTAGONISTES DE LA VIDA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Passant dies anem empenyent els anys i sense gairebé ni adonar-nos, la vida ens passa per davant, com una successió d’imatges.

Com una obra de teatre per actes, com un llibre per capítols, com una sèrie de televisió, on som el protagonista principal.

I dins d’aquesta trama entren i surten personatges clau que ens acompanyen, comparteixen algunes escenes, i ens ajuden a seguir el guió.

Són la gent que, durant la nostre vida, ha tingut un paper fonamental i que, més per bé que per mal, han sigut partícips i sovint responsables, de les nostres decisions i ens han guiat, sovint sense adonar-se’n.

I quan més avança la trama, quan més anys acumulem, aquests personatges, que semblen secundaris, prenen protagonisme en créixer amb nosaltres.

Però arriba el moment que, irremeiablement, van desapareixent.

No sé si és una sensació personal, però penso que quan més grans ens fem, més sovint ens hem d’acomiadar de persones importants de les nostres vides.

Si seguim un itinerari vital més o menys estàndard i respectat per malalties, epidèmies o accidents, veiem que de petits i joves acomiadàvem els avis i algun amic familiar, més o menys proper.

Però que, en anys a venir, traspassen els pares, els tiets, amics més grans, companys veterans, ex-professors, clients o caps, en una quantitat que anirà creixen exponencialment.

Per això, defenso la teoria de que la quantitat de pèrdues de persones estimades, és proporcional als anys acumulats.

I quan comencin a faltar els més pròxims en edat i condicions serà llavors, quan ens adonarem que, potser, la línea de meta ja està en l’horitzó i que a nosaltres, també, se’ns està acostant el nostre comiat del paper que hem interpretat en la vida dels altres.

És llei de vida i així seguirà essent mentre la terra rodi.

La riquesa en anys ens transporta a records pretèrits i moments feliços que varem compartir amb persones que ara ja no hi són.

Són la nostre gent, els veritables protagonistes, els que han escrit les pàgines daurades de la nostre vida i que, malgrat l’absència, seguiran estan a la nostra llista de crèdits.