FESTES DE GUARDAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Fa poc, llegia sobre les festes populars que es celebraven a inicis del segle passat a molts pobles i ciutats de l’entorn.

No les podria pas anomenar, ara, totes, però n’hi havia per a gairebé tots els oficis que, un dia a l’any, honoraven el seu Sant Patró.

A pagès també era motiu de festa l’agraïment al bon Déu per l’èxit de les collites, que els garantia la subsistència la resta de l’any.

En tots els casos, les diades es celebraven amb clara devoció religiosa, malgrat altres actes relacionats, portaven una preparació prèvia important, i eren esperades amb fal·lera d’un any per l’altre.

Tot plegat pot sonar a ciència ficció, ja que avui dia, tret de les festes del poble, organitzades per l’ajuntament de torn, o els carnavals, que encara s’aguanten gràcies a les engrescades colles, la resta de festes han perdut part de la seva essència i serveixen, bàsicament, per no anar a treballar i aprofitar el dia per marxar, organitzar un dinar o fer el badoc, sense saber que carai es celebra.

Àdhuc de festes nacionals vàries, que commemoren victòries, descobertes o derrotes antigues que poca cosa ens han aportat i que avui dia ja no tenen vigència

Aquesta setmana, per exemple, en tenint un parell, que, a més cauen de manera estratègica per agafar-se el dia del mig i fer un pont llarg que aprofitarem per fer tot el que hem dit abans i més.

Sense que ningú s’ofengui, penso que divendres seran minoritaris que honorin a la Immaculada Concepció que, dit sigui de passada, no és una Santa, sinó un dogma i que es celebra el dia 8 de desembre per una batalla guanyada aquell dia de 1585 per l’exercit espanyol a la guerra dels vuitanta anys, gràcies -segons varen creure-, a la seva ajuda.

I demà 6 de desembre és festa perquè va ser el dia que, al 1978, es va aprovar una constitució que ara és criticada i rebutjada per una part important de la població, sobre tot al nostre país.

No crec que sigui l’únic, sobre tot després de llegir això, que pensi que la majoria de les festes han perdut la seva essència i que el que hauríem de fer es proposar que cadascú les encabís el dia que volgués, per celebrar allò que, de veritat, li demana l’esperit.

Jo em quedo amb els dies de la música, tants com n’hi hagin, per poder gaudir sempre de tonades que m’omplin l’esperit de pau i alegria.

I que em perdoni Santa Cecília de Roma si el 22 de novembre no penso en ella.