UN PUNT IMPORTANT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

 

Juny és un mes de patiment per als estudiants, els exàmens els posen número i els condicionen el seu futur immediat.

Els uns amb la il·lusió d’anar a l’Institut i sentir-se grans, els altres veuen com s’acaba la ESO i han pensar si s’aboquen a un mercat laboral eixut o afronten un batxillerat complicat, els més ganàpies amb el cor encongit per les probes de selectivitat d’aquesta setmana i el neguit de saber la nota de tall per la carrera escollida, el universitaris i de cicles formatius per arribar a la fi, trencar la cinta amb el pit i obrir un etapa d’incertesa pel futur.

Tots plegats amb l’afany d’acabar bé, que es compleixin les expectatives i poder anar de vacances amb els deures fets.

I és que la pressió pels resultats ja ens ve impregnada gairebé des de parvulari, la importància d’aquella dècima que et pot fer canviar el futur acadèmic i personal, aquell punt que defineix la fina línia que separa l’èxit del fracàs i que tant n’és important també a la vida laboral, quan anar un pas per endavant pot  fer guanyar esgraons. La competitivitat no és només del món de l’esport on ja s’ha vist molt clarament aquest any, que un sol punt, un petit detall oblidat en un partit fàcil ha fet perdre la Lliga al Barça o com una petita errada -o un encert-, en el moment mes inesperat ha fet canviar el curs del resultat de la Champions.

Aquests són els detalls que la nostra mainada ha de començar a aprendre des de l’etapa escolar per aplicar-los després a la vida.

Aquest Juny tampoc està sent un bon mes per als mestres, que segueixen embarrancats en una lluita contra les retrogrades lleis d’educació que ens volen imposar i que fa passes enrere amb retallades absurdes en el més gran patrimoni de futur del nostre país que son els nostres joves. El mateix ministeri que ofereix primes desorbitades als jugadors de la “roja” per guanyar un campionat, un fet que els hauria de posar les galtes “vermelles”.

Diàleg, sentit comú i la importància pels detalls, les dècimes, aquell punt perdut, per anar un pas més enllà; això és el que els nostres mestres els ensenyen i ara comproven amb exàmens durs però justos.

Nois i noies: lluiteu per aquest punt que us porti a la glòria mentre els professors ho fan per la dignitat del seu treball i del vostre futur, com en Jaume Sastre, un mestre consumint-se en vaga de fam, el professor de tots els que volem una escola lliure de pressions polítiques.

Per ell i pel futur, hem de guanyar aquest punt.