PUNTUALITAT

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Tinc un amic, fidel lector d’aquesta columna, que segur que es sentirà al·ludit, amb el que ara explicaré.

És una d’aquelles amistats que, amb el pas dels anys, te n’adones que t’ha acompanyat tota la vida, ja què, sense proposar-nos-ho, hem compartit molts moments, des de l’Institut, la “mili”, viatges, esports o aficions, sense que hagi estat fet exprés, ni de forma continuada.

No tindria lloc aquí per relacionar les seves virtuts, però si un defecte li puc trobar és la seva manca de puntualitat, de vegades amb motius justificats, però sovint per una contrastada manca de gestió del seu temps.

Quan en la nostre joventut, quedàvem per anar de festa, rarament apareixia a l’hora acordada i, degut a la meva malaltissa puntualitat, m’havia fet farts d’esperar, al carrer amb fred o calor o, en el millor del casos, en bars o a casa, sense saber si la cita s’havia anul·lat, si hi havia algun problema o el retard es perllongaria gaire estona.

Els més joves, si és algun llegeix aquest article, l’hi costarà d’entendre el que explico, però es que, abans, els amics quedàvem d’una setmana per l’altra ja que l’única manera de poder comunicar-nos era una trucada al telèfon fixe, -aquests que avui dia ja no sonen mai-, si és que érem a casa, per la qual cosa la possibilitat d’avís d’última hora era molt minsa i no teníem gaire capacitat d’improvisació.

Imagineu-vos si, a més a més, la trobada era de tota una colla.

Fins i tot amants i parelles s’acomiadaven el diumenge al vespre i posaven cita, sense agenda electrònica, pel següent cap de setmana.

Lloc i hora sense que cap missatge emergent ens ho recordés.

Aquesta manca de capacitat de maniobra, que en aquell moment veiem com normal perquè no havíem tastat res més, ens obligava a tenir una serietat que avui dia potser s’està perdent.

Actualment, és rar que es faci una cita amb antelació; la gran capacitat de comunicació i els grups de WhatsApp faciliten que puguem fer, immediatament, una convocatòria multitudinària i que es pugui modificar lloc i hora amb mínima antelació.

Avui podem viure, per un costat més despreocupats, ja que sempre podem avisar d’un retard o fins i tot enviar la localització, però per un altre, ens fa perdre aquella capacitat de compromís que les mancances de la època ens obligava.

Els temps han canviat i, afortunadament, ho seguiran fent, amb els seus inconvenients i avantatges, però el que puc certificar és que la gent no canvia, ja que trenta i molts anys més tard, segueixo esperant-lo, això si, ara li puc preguntar on carai és i per quanta estona en té.