PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Estem immersors en les “minves de gener”, que no són només les baixades de
nivell del mar en la nostra costa, motivades per la pressió atmosfèrica i
altres aspectes meteorològics, sinó que també són les “minves” que pateixen les
butxaques de la majoria dels mortals en aquest mes, després dels excessos de
les festes.
Una qüestió inversament proporcional als centímetres de cintura que hem
acumulat.
Ara toca fer exercici, moure el cos.
Però, arribat a una edat, potser no calen bestieses només a l’abast dels més
joves i amb les que podem prendre mal.
Un cop descartat el gimnàs que, malgrat la bona voluntat inicial, la
fal·lera no arriba ni a Setmana Santa, una de les formules per ajudar a
recuperar la figura i el pes és anar a córrer o caminar, però no per aquelles cintes
avorrides que no et mouen del lloc, amb l’aire carregat i el paisatge estàtic.
Parlo de sortir a fora, enfrontar-se al elements i anar per llocs inaudits
o coneguts, asfaltats o feréstecs, solitaris o concorreguts.
No obstant això, posats a triar, si hi ha temps, la natura i l’aire lliure
sempre ens faran més servei i, sobre tot, ens acostaran a un entorn que durant les
darreres setmanes hem maltractat.
Perquè hem generat més residus que mai, hem malbaratat, poc o molt,
aliments sobrants que han anat a parar al contenidor que no tocava, hem fet
regals que han estat fabricats amb materials poc reciclables i transportats en
bosses de nanses a 50 cèntims que trigaran 50 lustres a desaparèixer.
Llavors, una activitat conciliadora amb el medi és fer alguna de les rutes
dissenyades pels camins de ronda, senders o els aiguamolls, entre d’altres.
En aquest cas, no només regenerem el cos en fer un exercici, assumible i
reparador, sinó que, a més, ens reconciliem amb el món, acostem l’esperit a la
puresa i ens casen amb la mare natura, que mostra les seves entranyes sense
vergonya.
I tot gràcies a gent compromesa amb l’entorn, que ha sabut guardar llocs
paradisíacs, no només perquè en gaudim els humans, sinó perquè els animals, de
diferents formes i races, voladors o nedadors, grans i petits, autòctons o
visitants temporals, estiguin en el seu entorn, sense gàbies ni menjars
artificials.
Veritables “resorts” on els únics que porten la “polsera del tot inclòs” són
les bestioles que gaudeixen d’un entorn cuida’t on troben tot el que els hi cal
i, de passada, els que hi anem a caminar o córrer, ens retrobem amb la pau i
fem salut.
Una regeneració, no només física, sinó també espiritual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada