BAGATGE

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sembla que la vida passa molt ràpid ja que, sense gairebé adonar-nos, acumulem anys i mals, al mateix temps que perdem cabells i paciència.

Tot i això, si el camí vital no es veu interromput quan no toca, al final te n’adones que has tingut prou temps per acumular un bagatge pesat i feixuc.

I no parlo de bens econòmics, com immobles, negocis, riqueses o cèntims.

Es tracta d’objectes que en un moment determinat ens han fet il·lusió, potser regals de familiars o companys, records dels que han marxat abans que nosaltres, d’altres que no sabem d’on han sortit

Són coses apreciades i personals, que potser ens han omplert de música, ens han fet passat bones estones de lectura, vestimentes, col·leccions, trofeus de joventut, àlbums de fotografies (avui dia potser ja menys), andròmines que ens varen marcar en una època feliçment viscuda i mil coses més.

Amb el pas dels anys, també acumulem un altre tipus de bagatge, aquell que no es veu, el que resta a la nostra memòria.

Són fets que ens han alegrat la vida o ens han posat a prova, records bons i dolents que amb els anys es filtren, com una depuradora que elimina els micro-residus, i deixa només el realment important.

En aquest cas, l’edat i les neurones ens poden fer una mala jugada i avocar-nos al abisme d’una trista vellesa sense records.

Però, sigui com sigui, arribada l’hora, quan el camí arriba a la fi i la vida s’escapoleix, els bagatges es reparteixen i cadascú recull la seva part del botí.

La memòria s’esvairà i volarà cap allà on ningú sap que passa.

Els records físics d’aquella vida viscuda es quedaran, tot i que, generalment, poc aprofitats.

Un cop fet recompte, els hereus guardaran quatre “lilaines” que, amb sort, ompliran un parell de caixes que viuran cobertes de pols i només s’obriran en moments de melangia o en dates assenyalades, per explicar anècdotes de l’absent amb un somriure als llavis i una llàgrima al cor.

Però el bagatge més important és l’immaterial, aquell que viu en el cor de la gent, el record de les bondats d’aquella persona, que ens acompanyarà fins al dia en que seran els nostres records els que siguin traspassats als successors.

El bagatge del record positiu que deixem en la memòria dels vius, és la veritable Glòria dels morts.