PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Les
festes ja són gairebé coll-avall i, malgrat que, des dels sectors més
alarmistes donaven per fet que la suposada “ruptura social” arribaria a les
llars de tota Catalunya i que els àpats de Nadal i Cap d’any, serien batalles
campals, amb discussions i emprenyades que farien baixar tots els Sants, la sensació
ha estat, -tant parlant per la experiència pròpia, com pels inputs rebuts entre
amics i coneguts-, que les coses han fregat la normalitat, més enllà del típic
toca-pebrots descerebrat que, a la tercera copa de cava, busca la gresca per
qualsevol motiu, com els altres anys.
Malgrat
la excepcionalitat de la situació -sobre tot pels que han passat les festes
forçosament fora de casa-, ho vivim amb més seny del que ens volen fer creure i
que la divisió política que realment existeix, afecta més als que s’hi guanyen
la vida i a aquells que no veuen més enllà dels seus nassos.
Així
les coses, un cop havent brindat amb totes les ideologies, el que cal és
complir els desitjos d’any nou que, pels assenyats que toquen de peus a terra, són
que el destí ens porti a primera fila polítics d’alçada, no com els que tenim
ara, i que, de cadascun dels grans de raïm que ens vàrem empassar a les
campanades de cap d’any, hi surti un diputat que sàpiga donar el punt de
justícia i així tornar a dur la situació allà on no hauria d’haver marxat, és a
dir, cap al diàleg, canviant repressió per acords i prenent decisions
arriscades.
Això
si, la divisió d’opinions que cada any veig més accentuada és la dels bàndols
que adoren el Nadal, les pel·lícules de portada blanca, els barrets de Pare
Noel, els arbres de llumetes i els missatges de pau ensucrats i els que
descreuen de tota aquesta parafernàlia i rebutgen la hipocresia d’una pau que
s’oblida en dues setmanes i una solidaritat fugissera que deixarà seguir morint
milers de persones al Mediterrani durant l’any que ha començat.
Per
això, crec que la millor diada és la de Reis, quan gent de totes les condicions
es conjura per conservar una tradició i protegir els infants, sense fissures.
Divendres
al vespre tornarem a veurem els rostres il·luminats d’una mainada amarada d’una
il·lusió que, en créixer, no s’hauria de perdre mai.
Que
els Reis Mags siguin generosos amb ells i, de passada amb tots nosaltres,
deixant-nos dins les sabates la dosi justa de sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada