EL 21-D GUANYARAN

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

No és que servidor sàpiga que passarà dema-passat, ni tinc contactes amb el més-enllà, ni tant sols crec en les intencions de vot de les enquestes.

El que si tinc clar és que el dia 21 al vespre tots els líders polítics, a les seves seus, es posaran davant les càmeres, obriran el micròfon i diran que els resultats els hi han estat favorables i que estan molt contents.

Uns de veritat, altres potser a mitges, altres perquè tenien pitjors perspectives, altres perquè han guanyat els seus socis ideològics, etc

Sigui com sigui, cadascú veurà el recompte a la seva manera, interpretarà els resultats com li convingui i farà servir les xifres i els percentatges per maquillar el seu fracàs, o exaltar la seva victòria.

Perquè amb això de les xifres, tot és manipulable i interpretable, sobre tot en aquest país de picaresca.

Fins i tot el sistema d’atorgar diputats fa que, segons com, els que no tenen majoria de vots, acabin tenint majoria absoluta.

Ja diuen que les coses depenent del color del vidre a través del qual es mirin, que no hi ha veritats absolutes i que per gustos, tenim els colors.

Amb això i l’ajuda de la demagògia, podem transformar situacions iguals en coses ben diferents, sobre tot, si de números es tracta.

Quan es publiquen les xifres d’audiència de ràdios i televisions, totes les cadenes anuncien el seu augment o lideratge, tal com els convé.

Les empreses i bancs, per disfressar gestions errònies, sovint quadren balanços amb partides col·locades en lloc estratègics per amagar als socis les seves mancances.

El mateix passa amb els ajuntaments i ministeris, que sempre que tanquen números tenen la habilitat per mostrar la grandesa de la seva gestió, malgrat arrossegar deutes milionaris.

Com els dèficits dels països o els milions de la balança econòmica entre España i Catalunya, que varia ostensiblement segons qui i com presenta els comptes.

I no parlem dels recomptes de les manifestacions que, segons la visió dels organitzadors o de la policia, les xifres son extraordinàriament diferents i molt exagerades en més o en menys, malgrat tenir un espai concret delimitat.

El meu germà sempre diu que tenia un vell professor que l’hi explicà que els números son com els presoners ja que “torturats adequadament, acaben dient el que volem escoltar”

Darrerament n’hem tingut massa d’això, tant de números manipulats, com de presoners i tot plegat fa pensar que, potser, demà passat, en realitat no guanyarà ningú.