CAÇATS PELS POKÉMONS

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Suposo que, a hores d’ara, tothom sap, si fa o no fa, que és això del “Pokémon Go”.

Per a qui no estigui posat en el tema, aclarir que és un joc que s’instal·la en el mòbil o tablet, com una aplicació, i que consisteix, bàsicament, en passejar per la ciutat o qualsevol lloc, amb el mòbil a l’alçada dels ulls, mirant per la pantalla el mapa virtual per on trepitgem, més o menys com un navegador de cotxe, i anar trobant, en cantonades, parcs o carrers, aquestes bestioles imaginaries, que, al caçar-les, faran pujar el compte de punts, per no guanyar res.

Evidentment és més complex que això, ja que s’hi afegeixen nius, ous, trampes i no sé quantes coses més.

Així les coses, no és estrany que veiem nois i noies, bàsicament adolescents, que, tot caminant pel poble o la ciutat, no aparten la seva mirada del mòbil, sense parar atenció a la realitat que els envolta, únicament submergits en el món virtual que els hi mostra la pantalla.

Això ja ha provocat algun ensurt per culpa de la distracció i suposo que algun xoc amb faroles no previstes.

Vist de lluny i amb la serenor que ens donen els anys, sembla una bestiesa que no porta enlloc, però que, com moltes altres modernitats que ens envolten, formen part del dietari i les hem d’acceptar, ens agradin o no, tal com venen.

No obstant això, per opinar de les coses cal tenir uns mínims coneixements i servidor, per poder parlar-ne, he decidit fer la proba.

Val a dir que, per una estona, amb colla i ganes de gresca, és fins i tot divertit.

Amb uns amics, tant neòfits com jo, vàrem capturar un parell de “Rattatas” i vam riure de valent, però vàrem tenir clar que amb un cop n’hi havia prou, tot i no descartar tornar-hi algun dia que tinguéssim ganes de gresca i res millor per fer.

El problema ve, com en tots els jocs, en la dependència, en no saber on és el final, on acaba la diversió i comença la obsessió, quan gaudir és converteix en un problema, i no comprendre que les modes son passatgeres i que, d’aquí a quatre dies, hi haurà una altra aplicació, tant addictiva com aquesta.

A falta de gats per pentinar, ara, qui no té res més per fer caça Pokémons

Potser valdria més fer el mateix camí per repartir currículums o, posats a fer, mirar la mateixa pantalla tot llegint un llibre digital.

Com deia un cyber-amic a les xarxes, els que es passen tota l’estona caçant Pokémons, no se’n adonen que, en realitat, són els Pokémons que els han caçat a ells.