PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Aquest cap de setmana ha estat, a ben segur, el darrer episodi de
massificació turística a la nostra zona.
A partir d’avui, la majoria dels visitants enfilaran cap a casa seva per
recuperar la normalitat abans de tornar a la feina i molts de nosaltres podrem
aprofitar per gaudir de més espai a les platges, carreteres fluides, de restaurants
sense reserva.
El que anomenen “les vacances dels rics”.
Una tranquil·litat que molts voldrien sempre, sense parar-se a pensar que
sobrevivim gràcies a aquestes aglomeracions.
La nostra comarca, pròspera malgrat que no ens ho acabi de semblar, compta
amb indústries, comerços i fàbriques molt importants, però, possiblement, la
nostre font d’ingressos més gran provingui del turisme.
No crec que sigui agosarat afirmar que la creació d’Empuria-brava, aviat farà
50 anys, va ser l’inici de tot plegat, si més no, el punt d’inflexió per
convertir el visitant exòtic i esporàdic en turista de veritat i crear la línia
de negoci més important de les nostres contrades, malgrat la pèrdua d’una part
del nostres preuats aiguamolls.
No obstant això, l’augment de visitants d’aquest any, segons diuen les
estadístiques, potser vingui donat per la inseguretat dels països del
Mediterrani sud, per la crisi grega o per la manca de rodatge dels països de
l’est.
És per això que no ens podem adormir, nos fos cas que els altres països
s’espavilin i perdéssim quota.
La mateixa Empuria-brava és un exemple. La “Venècia Catalana”, la “Florida
Europea”, presenta, cinc dècades més tard, un aspecte força desmillorat: cases
que caldria reformar, carrers i aceres sense arreglar, deficiències en
claveguerams, edificis allà on no toca que son “guetos”, una zona comercial envellida
i una platja on l’única modernitat és una zona blava que encara dificulta més
la presència del banyista.
I, a tot plegat, hem d’afegir una Llei de costes aplicada allà on no n’hi
ha, plans de protecció ambiental mal redactats i normatives absurdes que ens
poden fer molt de mal.
No fem prou amb sol, mar, en Ferran Adrià o en Dalí. Calen infraestructures
modernes i molt de sentit comú per mantenir rotllant la nostre industria més
fructífera.
“Per la Mare de Deu d’Agost a les 7 es fosc” i en pocs dies els estudiants
soferts deixaran les maratonianes jornades d’estiu per tornar a les aules, els
negocis de costa començaran a preparar la propera temporada i mentre hivernem,
darrera els vidres entelats, haurem de seguir treballar perquè la nostra
gallina d’ous d’or no deixi de pondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada