MIRAR-NOS EL MELIC

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Hem tingut un parell de dies de vent, de núvols i fins i tot de fresqueta i, tal com es comenta en aquestes pàgines, les cues al Museu Dalí han estat enormes.

Potser desenes de milers de persones atretes per l’encanteri del mausoleu del mestre i segur que també pel reconegut Museu del Joguet.

Els més llegits i informats també s’interessaren pel Museu de l’Empordà o el de la Tècnica i tots plegats han gaudit de la gran oferta comercial i gastronòmica de Figueres.

Quan la calor s’ha fet present, els nostres turistes, amb permís dels controls fronterers, han tornat a omplir platges i costes per gaudir d’un Sol que al seu país es fa fonedís.

És cert que la majoria d’ells, de tornada a casa, parlaran de les nostres excel·lències, del clima, el paisatge, les bones menges i no dubtaran a afirmar que no els faria res d’acabar els seus dies aquí, si, com els elefants, haguessin de triar un lloc on morir.

I qui de nosaltres, en algun dels nostres viatges, no ha quedat astorat per les particularitats del lloc visitat? esplaiant-nos mentre mostrem les mil fotos del mòbil.

Viure Londres sota el guspireig de la pluja, la primavera romàntica de Paris, passejar entre la història de Roma, escoltar fados als carrerons de Lisboa, gaudir de les llums de les terres del nord, el “tapeo” andalús, la cultura hel·lènica o la sorra blanca del Carib, entre centenars més.

Això ens ha de fer pensar, en complement als comentaris de les darreres setmanes, on s’enfervoria el sentit patriòtic comarcal, que aquesta terra és tant bona, amb matisos i particularitats, com moltes altres parts del món, i que tenim molts aspectes per millorar.

Si busquem exemples els trobarem a la nit figuerenca, que quan les botigues tanquen deixa de ser “genial”, oferint, sobre tot al centre, una imatge pobre i bruta, en la complicació del accessos i els aparcaments a peu de platja, en la ordenació del litoral, feta a pedaços, en les depriments carreteres i les línies fèrries de rodalies, i en la “estrella” Empúria-brava que celebrarà 50 anys oferint la mateixa imatge de llavors, però cinc dècades més envellida.

Cert és que vivim en una terra meravellosa, que hem tingut molta sort d’obrir els nostres ulls aquí, però tendim a mitificar-la.

No és la millor, és només la nostra i la estima que li tenim ens omple de parcialitat.

Lluny de mirar-nos el melic, el que hem de fer és autocrítica perquè això ens manté amatents i ens obligarà a millorar.