PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"
Si parlem del
mot “crèdit”, molts pensareu que és allò que molts voldrien i que uns quants no
ens volen donar.
Als que ens
agrada, de tant en tant, lligar quatre paraules per formar una frase i que
aquesta tingui un mínim d’originalitat, xalem de valent amb les que, com
aquesta, ens donen molt de joc.
Possiblement
hi vaig pensar mentre veia o escoltava en Mario Draghi, el president del Banc Central
Europeu amb cara de restret, que deia que això del crèdit és el que li manca a
la economia per poder sortir definitivament de la crisi i tornar a fer girar la
roda al revés.
Els que
realment ja no tenen crèdit (de credibilitat) són els mateixos economistes, que
porten sis anys intentant reconduir la situació i no se’n surten, ni els
polítics, que estan perdent el poc crèdit que els quedava amb debats, com el
d’aquesta setmana al Parlament, enquistats, amb el guió escrit, sense que ningú
es mogui del pensament inicial.
I potser es
pensen que ens empassem les seves emprenyades mútues, els retrets i les indignacions
de plastilina, mentre miren l’hora d’anar a fer un glop plegats i riure’s de
tots nosaltres.
Una
interpretació de tercera i no com la dels actors Bosch i Boixaderas que representen
“Crèdit” al teatre amb èxit de critica, però que, com tots, segur que els
costarà omplir la platea per culpa d’un IVA desmesurat.
Tot d’un
plegat recordo que a la universitat de la meva filla, com a totes, no es mouen
tant per assignatures com abans, sinó per “crèdits”, com uns valors donats a l’aprenentatge
i que, com passa en economia, quan més te’n donen és que més en saps.
I és
precisament en l’ensenyament on els polítics no haurien de tenir ni un duro de
crèdit, l’educació és tan sagrada que no hauria de sotmetre’s a ideologies, ni ser
manipulada per Ministres i Conselleres.
El pensament
se’l fa cadascú, però l’ensenyança ha de ser universal i en cap cas ningú pot
re-escriure la historia a la seva manera i encara menys al servei d’uns interessos
(de partit) que, com en tot crèdit, ens volen cobrar.
Haurien de
deixar que els mestres, un col·lectiu involucrat, vocacional i amb esperit de
servei fossin neutres com els arbitres o els jutges i no rendir-se a les imposicions
d’uns polítics, que l’única cosa que haurien de procurar és de que disposessin
de tot el crèdit possible per poder donar un ensenyament de qualitat i que ningú
hi quedés fora.
Ja veieu, amb
una paraula repetida 9 cops repassem la situació actual, el proper cop en
triaré un altre més optimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada