dimarts, 2 d’octubre del 2012

CANVI D'ARMARI

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

L’estiu fot al camp i comença a caure aigua, el sol s’amaga i malgrat que la temperatura és prou suau, la màniga curta ja s’ha quedat massa curta i ens ve de gust sentir-nos el cos arrapat i que l’aire no se’ns coli pel ronyons. És la tardor.

I en aquesta època arriba la litúrgia semestral del mal anomenat canvi d’armari, ja que en realitat el que canviem és el que hi ha a dins, per fer més accessible la roba que utilitzarem properament.

No conec cap humà que gaudeixi amb aquesta feina, ni crec que la roba, si tingués coneixement, estigues massa còmoda amb aquesta situació d’estrès permanent.

El ritual de treure-la al cim del llit i repassar-ne cadascuna de les peces per decidir si la samarreta que vàrem comprar en aquelles vacances, la camisa tant horrible que ens varen regalar o el polo que ens va fer tanta il·lusió, seguiran entre nosaltres o aniran a dins d’un d’aquests contenidor de roba que ara estan sota sospita de frau.

Un comiat de vegades dolorós, per aquella peça que ens porta tants bons records, però que ara ens va petita i no perquè ens haguem engreixat, la culpa es sempre dels detergents i l’aigua calenta que la fan encongir. Hi han estudis americans que ho demostren.

I mentrestant, a l’altre cantonada del quadrilàter, les camises de màniga llarga, els jerseis i les dessuadores supervivents de la darrera tria esperen torn per passar un nou examen, com un estudiant que es juga el curs o com un imputat esperant sentència, sabent que ara les mirarem amb altres ulls, que les modes canvien, que els colors, formes i textures poden haver donat un tomb durant el mig any que han estat dormint.

I quan finalment hem fet l’elecció, les que continuen a casa han de patir el procés de neteja i planxat, les unes per dormir planeres i les altres per estar a to i rebre les noves incorporacions que han d’arribar i amb les compartiran espai i faran coneixença en els propers mesos.

Però la butxaca està tocada i això potser farà que hi hagi reciclatge de costures i més indults, o que estiguin més amples, ja que les substitucions no seran proporcionals. Metàfora de l’actual mercat laboral.

Comencen les nits llargues i fredes amb els dies curts i poc amables, abriguem-nos, que, com deia un senyor que vaig conèixer, aquest hivern “passaran baixos” i no només meteorològicament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada