EDUCACIÓ

 

PUBLICAT AL SETMANARI "L'EMPORDÀ"

 

No sé si tot això de l’estat propi a Europa, la independència o com es vulgui plantejar, arribarà fins el final, però és cert que estem vivint moments històrics, que haurien d’assentar les bases d’un futur que encara està per aclarir.

Mentrestant els focs creuats dels polítics ens volen engrescar als uns, emprenyar als altres i tenir-nos a tots distrets, mentre la crisi menja terreny, la maleïda prima de risc segueix allà mateix, la borsa en vermell, les vendes aturades i les empreses tancant. Però tot això queda en segona plana, ara el que compte és ser independents o espanyols, caixa o faixa, ser o no ser, blanc o negre.

I com en la guerra, ni que sigui verbal, tot s’hi val, el ministre i el conseller de torn s’afanyen a deixar anar la frase del dia, que revifi el caliu i distregui el personal.

Ara l’hi ha tocat al ministre Wert i la consellera Rigau, que ja fa temps que s’estan dedicant més a collonades que no pas al que han estat designats, quelcom tant important i cabdal com l’educació de la nostra mainada.

A uns i altres els hi hauria de preocupar mínimament si es parla castellà al pati o català a l’aula, i haurien proposar reformes perquè que els nois i noies que acaben l’ESO tinguin més cultura i coneixements.

Malgrat que ens vulguin vendre que superen les probes de competències, una part important no progressa adequadament, de fet, ni progressa.

Esta molt bé això de la convivència i els valors socials, però no aconseguim que la majoria dels alumnes siguin capaços de llegir un llibre voluntàriament. Quantes sortides i excursions i també quanta dificultat en parlar anglès malgrat estudiar-lo durant molts anys. Tècniques innovadores d’aprenentatge i treball d’equip, però costa escriure sense faltes. Canons i ordinadors portàtils a les aules, però no llegeixen un diari, ni que sigui a la xarxa. Relació fraternal amb els mestres i molts no saben parlar de vostè a la gent gran. Interculturalitat, però incapaços de ubicar països al mapa. Sumen experiències, però amb calculadora.

I pobre mestre que els renyi per capsigranys, que els pares tampoc no ajudem gaire.

El que hauríem d’aconseguir tots plegats és que tinguin una educació que els faci anar amb el cap ben alt quan vagin a demanar feina i que desprenguin cultura i coneixements, perquè així tinguin menys problemes per trobar-ne, sigui a Catalunya, a Espanya o arreu.