PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
L’objectiu de qualsevol dels que posem les nostres cabòries en un mitjà no és altre que promoure un pensament crític que generi debat.
Així ha passat amb l’interessant article que va publicar
aquest setmanari, on el senyor Xavier Ludevid, com a antic gerent d’urbanisme
de la ciutat, exposava la seva idea sobre el que seria convenient per al futur
ferroviari de Figueres.
Al voltant d’una taula de terrassa estiuenca, un vespre
càlid, ens vam trobar uns amics que, sense cap intencionalitat, vam encetar un
debat sobre el tema.
Com sol passar, tot i el nostre desconeixement en
arquitectura, en estructures ferroviàries o en economia política, ens vam
atrevir a dir-hi la nostra.
Val a dir que va ser un debat força desequilibrat, ja que
la majoria dels reunits opinàvem que l’opció presentada era un pel
rocambolesca.
El traçat exposat comportaria que, a nivell de rodalies,
l’estació de Vilafant fos un “cul de sac” i que els trens haguessin de desfer
el camí de tornada, cosa que implicaria uns canvis de tracció que retardarien
encara més el lent caminar d’aquests trens.
Fer que un tren s’aturi a les dues estacions suposaria un
embolic i un retard que s’afegiria als actuals problemes de rodalies.
El projecte exigiria doblar l’actual línia de connexió
entre rodalies i AVE, que passa pel pont del Príncep i, paral·lelament, ampliar
i adequar l’abaixador de Vilamalla.
A tot això, caldria sumar-hi el soterrament de la vella
estació i de les seves vies, una obra desitjada però, en múltiples ocasions,
rebutjada per les institucions que l’haurien de finançar.
A més, si fem cas dels nostres avis i prenem la Rambla
com a centre de la ciutat —que ja no ho és—, la distància entre ella i les dues
estacions actuals es diferencia en poc més d’un quilòmetre, segons Google Maps.
El resultat del debat va ser que a una ciutat de menys de
50.000 habitants no li calen dues estacions, i que el que de veritat necessita
és reorganitzar les dues zones: una, per donar pas a un nou barri que no
trenqui la ciutat; i l’altra, amb una ampliació que dignifiqui el veïnat.
De nen, vaig passar moltes hores a la vella estació, amb
la qual m’uneix un vincle emocional important. Però hem de ser realistes i no
aturar l’evolució i —com bé deia l’autor— potenciar l’eficiència d’un mitjà
ecològic.
Ara tenim qui ho vol pagar, dons ho hem d’aprofitar.
Estic segur que altres debats hauran girat a l’inrevés;
en qualsevol cas, el que podem extreure de tot plegat és que encara hi ha
articles que generen conversa, gràcies a setmanaris com aquest i a persones com
el Sr. Ludevid.
