dimarts, 4 de febrer del 2025

ENREDATS A LES XARXES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Dels fòrums romans o l’àgora dels grecs fins als bars dels pobles, els humans hem tingut sempre la fal·lera de compartir entre nosaltres idees, sentiments, situacions o històries, a voltes banals, per enriquir-nos, ajudar-nos o només per passar l’estona o riure.

És per això que, els que tenim certa edat, no ens va semblar malament l’invent de les xarxes socials.

Quan Facebook va aparèixer, l’any 2004, tenia l’essència de tot plegat, amb la comoditat de fer-ho des de casa i arribar més lluny.

Recordo que, amb una connexió diària, podíem veure les publicacions dels nostres amics, tot i que potser fossin només coneguts o ni tan sols això, però al cap i a la fi, eren els que havíem triat.

Però, amb el pas dels anys i, sobretot, amb l’aparició de noves xarxes més gràfiques, aquests espais s’han transformat en llocs impersonals i perillosament addictius.

I tot plegat, com sempre, per culpa dels dos poders que ens marquen la vida, que són el polític i l’econòmic, que, tal com està sobradament demostrat, van fortament lligats.

Avui dia, una visita a Instagram, a X, a TikTok o a Threads es converteix en un viatge per pàgines publicitàries, anuncis poc fiables i històries de gent desconeguda que no hem triat i que ens volen atrapar amb interessos foscos.

Fins i tot en el Facebook, que viu en el juràssic, pots acabar l’estona sense arribar a saber gaire res d’aquells coneguts que havies triat.

Fa pocs dies, en la investidura de Donald Trump, es va escenificar allò que feia temps que tots sabíem.

Els propietaris d’aquestes xarxes han deixat de ser uns visionaris admirables, que varen crear quelcom que ha marcat la humanitat, per a ser uns servidors dels poders fàctics que han venut les seves ànimes i els algorismes al diable polític, amb la fi d’engrandir els seus egos i afartar-se de poder.

Recordo, a l’inici de tot plegat, que algú em va dir que les xarxes socials serien els radioaficionats del segle XXI.

Però, queda palès que no tenen res a veure amb aquelles persones que parlaven amb gent llunyana a través de les ones, s’enviaven targetes QSL per certificar els contactes, i que estaven sempre disponibles per transmetre missatges positius, també ajudant en moments difícils, fent una gran tasca.

Les xarxes socials, han perdut el cognom de “socials” i s’han quedat en “xarxes”, que ens enreden i, com els peixos, quedem atrapats per aquells que hi mouen els fils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada