dimarts, 21 de gener del 2025

L'ESTÈTICA DE LA PELL

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Les tendències i costums han evolucionat, com la mateixa humanitat, i aquelles pintures de festa o de guerra que es posaven a la pell els nostres ancestres s’han convertit en quelcom més estètic.

Moltes dècades enrere, la coloració del cabell, la pintura facial i els penjolls a les orelles eren una pràctica exclusiva del sexe femení.

Les igualtats de gèneres han fet que, en les darreres dècades, els homes també haguem pres la decisió de perforar-nos les orelles o tenyir-nos el cabell de colors.

Res a dir, tot canvia, i cal entendre que l’estètica és quelcom que portem dins, sense distinció de sexe i ja sigui amb els pentinats, les robes o les joies, forma part de les nostres costums.

De totes maneres, la reflexió que em porta a escriure avui és l’augment que he notat, en pocs anys, de les pells tatuades entre els joves i no tant joves.

Abans, un tatuatge era exclusiu de mariners aventurers que presumien de cors als braços, amb un amor a cada port i àncores mal dibuixades, o també de persones amb un passat dubtós, que en algun moment havien tingut la debilitat de tatuar-se una calavera, el nom de la mare o una frase sovint mal conjugada.

Temps enrere, el costum era tatuar-se, en llocs fàcils de dissimular, un nom, petites frases o lletres de l’alfabet xinès que potser no deien el que es pensaven.

Darrerament, però, estic observant un augment considerable de braços, cames, colls, mans i fins i tot rostres tatuats amb dibuixos elaborats, sanefes de colors, cares, al·lusions a ídols o creences.

No sé si algun dia això serà un costum tan arrelat que es normalitzarà per a tothom, però actualment encara hi ha molta gent que no ho acaba de veure amb bons ulls o que no vol que aquesta imatge quedi associada a la seva empresa.

El que a mi em preocupa, més enllà dels motius que cadascú tingui, de l’estètica o del mal que això pugui provocar a l’epidermis, és que els anys passen i les vides canvien, i que, irremeiablement, les pells perdran la seva joventut i es tornaran flàccides i arrugades, fet que desdibuixarà les il·lustracions i les paraules

I a més, també es previsible que algunes de les frases potser ja no tindran el mateix significat i aquell amor ja farà temps que pertany a una altra persona, o l’ídol de joventut ja haurà caigut del pedestal

i així com aquells indis o aquelles dones del segle passat podien tornar a la seva imatge original amb una simple neteja, malgrat que s’estan desenvolupant tècniques per esborrar-los, la majoria els tatuatges seguiran allà.

És per pensar-s’ho dues vegades.

Però ja diuen que, quan els joves comprenen el que deien els seus pares ja son massa grans per fer-ho entendre als seus fills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada