PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Hom es pregunta com és possible que hagi ocorregut un fenomen tan extraordinari com el del llevant valencià i com és que no s’hagi pogut evitar.
Aquest succés ha estat d’una magnitud extraordinària,
però no ha estat l’únic en els darrers anys.
A casa nostra podem recordar temporals com el Glòria, que
ens va fer molt de mal, o la sequera severa que estem vivint des de fa molts
mesos.
Sense deixar d’esmentar-ne d’altres més llunyans, com
huracans, cada cop més prolífics i devastadors, tsunamis o el més important i
que sembla que hem oblidat: una pandèmia mundial, sobtada, que ens va
paralitzar la vida com mai abans havia passat.
Els qui creuen en Déus ho poden atribuir a alguna mena de
càstig diví, i els que tenim un perfil més agnòstic creiem que la natura està
donant un cop de puny a la taula per advertir-nos que ella hi era abans que
nosaltres i que no l’estem respectant.
En els darrers segles, hem embrutat el planeta, hem
augmentat els nivells de contaminació de l’aire i de l’aigua, hem construït on
no calia, hem asfaltat el camp, hem tallat arbres, assecat llacs, hem fet
carreteres en conductes naturals d’aigua, vies fèrries, urbanitzat muntanyes i
aiguamolls, hem desglaçat els pols i hem sobreexplotat l’agricultura i els
animals.
Caldria recordar que, durant els mesos de confinament,
mentre les ciutats eren buides de gent i cotxes i les activitats estaven
aturades, la natura ja es va manifestar.
Van créixer herbes on hi havia ciment, els animals
baixaven a les poblacions, la pluja es va normalitzar i, a la primavera, hi va
haver plantes que van florir abans. Però, ningú no hi ha posa remei, no hi ha
pactes d’Estat a llarg termini; de fet, ni es compleixen els acords entre
països a nivell mundial.
Els governs dels països suposadament democràtics són
efímers; avui manen uns, del color que sigui, i d’aquí a pocs anys la ferotge
oposició els farà fora, i els nous gestors deixaran de banda projectes encetats
i evitaran fer-ne de nous, sabedors que el seu mandat també serà curt.
I això ho estem veient ara mateix, en aquesta tragèdia
valenciana, on han fallat els sistemes de previsió i els d’ajuda. I, amb aquest
panorama, la gestió es fa difícil, cosa que aprofita l’oposició per fer-ne
sang, tot i sabent que, d’haver estat en el lloc, haurien fet el mateix.
És emocionant veure la solidaritat de tanta gent, fins i
tot d’entitats i pobles petits de l’Empordà, per donar ajuda a una població
devastada. Però tingueu per segur que, d’aquí a un temps, s’haurà oblidat, i el
pitjor de tot és que ningú no s’haurà fet res per evitar la propera que, de ben
segur, la deessa Natura ens enviarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada