ANAR AL BANC

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Abans, tothom associava una entitat bancària amb el lloc on es guardaven els cèntims, que, de fet, va ser l’objectiu pel qual es varen crear.

La gent hi anava per dur-hi el que cobrava de la nòmina o de les factures i ingressava els xecs o les lletres de canvi que la vida quotidiana o els negocis generaven.

I de tant en tant, demanar un préstec per la casa o el cotxe. Poca cosa més.

Els caixers automàtics, un gran invent, van posar la disponibilitat monetària al nostre abast les 24 hores del dia, i la informàtica i els avenços tecnològics han fet que, avui, el nostre tracte personal amb les entitats bancàries sigui gairebé nul.

L’activitat original d’un banc, que era la de guardar-nos els diners per no tenir-los a casa, amb el permís d'utilitzar-los en inversions a canvi d’un interès, l’hem anat transformant fins a convertir-los, per pròpia comoditat, en una oficina de gestió per a la compra i venda d’accions, pagament de rebuts, transferències bancàries, targetes de crèdit o pagaments en línia a tot el món.

I ara, tothom es posa les mans al cap perquè cobren comissions o perquè s’han convertit en venedors de cotxes, pisos, assegurances, alarmes o mòbils.

Però tot plegat forma part d’una evolució del model de negoci que nosaltres mateixos hem provocat amb les noves formes de fer les coses.

El problema és que s’han oblidat de que han de continuar amb l’activitat primitiva i permetre que la gent disposi dels seus cèntims i faci les seves consultes de forma personal i propera.

Sobretot, els clients que no saben ni poden utilitzar ordinadors, que no volen pagar a través de transferència o amb targeta, que volen tenir cèntims a la butxaca i que els hi cal algú en qui confiar.

Abans, anar al banc era anar a veure una persona que oferia un servei personal i ens donava o ens recollia els cèntims darrere d’un vidre blindat, i això s’ha perdut.

Tant és així que aquesta evolució ha portat al tancament del 73% de les oficines bancàries a Catalunya, la majoria sucursals en nuclis petits, les que no aporten negoci alternatiu, però precisament els que més necessiten d’aquest tracte proper.

Quaranta-quatre pobles de l’Alt Empordà no disposen de banc, però, per sort, la pressió ciutadana ha donat resultats, i ara, ni que sigui en dies i hores comptades i amb oficines mòbils, els habitants de moltes zones rurals podran tornar a "anar al banc" a veure aquell noi o noia que, amb un somriure amable, ni que sigui en una furgoneta, els solucioni el problema, els hi actualitzi la llibreta i els hi doni els cèntims del mes per anar al mercat i a buscar el pa.