PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Abans-d’ahir, va entrar en vigor l’horari d’hivern que, com cada any a finals d’octubre, ens regala una hora més de vida: la que ens havia robat ara fa sis mesos.
Tot i que durant la Primera Guerra Mundial es va produir
el primer canvi i que, fins i tot, durant la Guerra Civil, hi va haver moments
en què cada bàndol tenia un horari diferent, aquest canvi no es va aplicar a
tota Europa fins a inicis dels anys setanta.
Es veu que es va instaurar per raons d’estalvi d’energia,
perquè les llars i les empreses disposessin de més hores de llum natural.
I malgrat que els de Cadaqués vegin ara el primer raig de
sol de Catalunya una hora abans, segons l’horari UTC (Temps Universal
Coordinat), el sol encara ens queda una hora per darrere.
En plena joventut, recordo haver aprofitat una d’aquestes
nits d’octubre amb hora extra, molt divertida i que em va marcar per a la resta
de la vida. També en recordo una altra, menys intensa, en un tren nocturn
aturat en una estació buida, que em va servir per fer la millor becaina de la
nit.
En cap cas, però, recordo un canvi horari que m’hagi
afectat en el meu tarannà quotidià els dies següents.
Deu ser que ja tinc una edat i per això no entenc les
bajanades que s’escolten aquests dies sobre els efectes psicològics i els
trastorns en el comportament pel fet de modificar una hora del nostre horari.
Puc acceptar que el primer dia ens despertem segons dicti
el cos, potser una hora abans, i que això faci que ens llevem de diferent humor
o que el primer dia tinguem una mica més de son.
Però, res diferent del que pots sentir si surts una nit
de festa, fas un viatge de nits, sopes més del compte o si els problemes et fan
donar voltes al llit.
Ara es parla que aquests canvis horaris desapareixeran el
2026, segons la Unió Europea.
Potser és que ja no afecten la despesa energètica o que
el canvi climàtic fa inútils els esforços, o que ho fan perquè no fos cas que
la gent hagi de patir els efectes mentals de suportar dos canvis d’hora a
l’any.
El debat obert ara és quin horari és millor per quedar-se
de manera definitiva: el d’estiu o el d’hivern.
Crec que no hi ha un consens clar, tot i que els experts
diuen que l’horari que ara hem encetat sembla el més adequat als cicles de la
claror natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada