PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
No sé si és per l'innegable canvi climàtic o perquè em faig gran, però crec que puc afirmar que les estacions intermèdies, les que separen les més radicals, cada cop són més curtes, gairebé inexistents.
Passem de l’estiu a l’hivern de cop i a l’inrevés; les
èpoques de molta calor i de molt fred s’han allargat, en detriment de les
estacions suaus, les que, per a mi, són les millors.
La melangia, la grisor i la desacceleració de la tardor
és màgica, ens endinsa en una altra vida; és la que ens torna a la rutina
després del desgavell estival.
En el nostre petit país, molt vinculat al turisme, es
barregen el sentiment de la feina acabada dels negocis de temporada i la
tornada a la feina dels que han fet vacances.
És època de noves coneixences, de novetats i canvis, de
futur i projectes.
Tot plegat té un encant i romanticisme que ho fa
especial.
I tornar a rescatar del fons de l’armari la jaqueta, el calçat
tancat i la màniga llarga.
Sentiments contraris, però similars, els trobem a la
primavera, quan sembla que tot reviu, els dies s’allarguen, surten les flors i
la vida s’omple de color.
Les vacances, per a qui les té, es veuen més a prop, els
negocis d’estiu preparen l’obertura, l’activitat s’accelera, es revitalitza
l’amor i les parelles es miren amb més tendresa.
I també, amb els primers raigs de sol càlids, tornem a
remoure l’armari per rescatar la màniga curta, que tant trobem a faltar.
Fa temps que m’he dedicat a observar el comportament humà
envers el fred i la calor en circumstàncies similars, i arribo a la conclusió
que ens regim més per sensacions emocionals que no pas per sensacions
tèrmiques.
Quan vivim tardors convencionals, arribant a mitjans de
setembre, com ara fa uns dies, tenim la mateixa temperatura, humitat i, si fa o
no fa, meteorologia, que a finals d’abril o inicis de maig, quan la primavera
és en el seu punt.
Però, de la mateixa manera que llavors correm a veure
quina vestimenta d’estiu ens podem posar, ara, amb més de vint graus, ens fa
il·lusió que les mànigues ens tapin els braços i sentir-nos abrigats.
Algú més entès ens ho hauria d’aclarir, però potser és
que ens agraden els canvis o que el cos i la ment ens volen protegir i
habituar-nos per al que ens espera.
Perquè, si les previsions es compleixen i el canvi
climàtic segueix fent la seva feina, aquest hivern necessitarem diverses
mànigues llargues que ens protegeixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada