TOP TURISTA

Els hotelers i restauradors de la zona es queixen que aquest estiu no està sent tant bo com els anteriors.

També, és cert que són un col·lectiu que té tendència a la queixa i a fer-nos creure que, malgrat penjar el cartell de complert, les coses no els hi van bé.

Però, aquest any sembla que no els manca raó i que estem topant novament amb la realitat que la post pandèmia ens havia amagat fins ara.

Pels comentaris dels propietaris, no és només la manca de personal, que els obliga a reduir aforo, sinó que al turista d’aquest any l’hi costa més obrir la cartera.

Afecta, sobre tot, a les botigues, hotels i restaurants amb ofertes més selectes, les que toquen més la butxaca.

I això fa que els establiments que més estan treballant siguin els de menjar ràpid, àpats per endur, pizzes, pollastres a l’ast i els supermercats, on s’omplen les bosses dels visitants que opten per l’aire lliure, sense gaire glamur, però amb vistes i bona temperatura.

Val a dir que de gent n’ha vingut, que es fa difícil anar a fer un vol per un lloc costaner, que trobar un espai per encabir el cotxe és feina impossible i que les lentes caminades de vespre, vora al mar, enlloc de romàntiques, son multitudinàries.

Un dels passejos més macos és el de va des de la bocana de Santa Margarita fins al mateix poble de Roses.

Un camí que, en les darreres dècades ha viscut una gran transformació i millora i que, fins i tot en hivern, desperta sensacions i recarrega les piles.

Però, en aquesta època, la brisa del mar, el soroll de les onades o l’olor salubre queden totalment amagats per la renglera de manters que exposen productes de dubtosa procedència.

Això obre un altre debat, el de la permissivitat manifesta de les autoritats, que fan ulls clucs a una activitat presumptament il·legal.

No ens hem de deixar endur pel discurs de que és un mitjà per a persones que el destí els ha maltractat i que aquesta feina els acosta a una vida millor.

No oblidem que aquesta pobre gent estan sotmesos a organitzacions que es lucren amb ells i que en la majoria dels casos, els explota.

Àdhuc de que la imatge que donen no és la ideal per un lloc que es venta de buscar un turisme de qualitat i selectiu.

Mentre que els pobres botiguers, que tenen locals establerts, han de complir lleis i normatives complicades i sovint absurdes, que no poden sortir corrents al crit de “Agua!!” per evadir-se de pagar impostos, que han de tenir el personal legalitzat i complir horaris.

Pregant que, quan acabi la temporada quedi algun cèntim al calaix, després d’impostos, que els faci pensar que l’esforç ha valgut la pena.

Si no regulem els “top manta”, entre altres coses, no podem aspirar a atraure al “turista top” que tant reclamem darrerament.