PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Tot i que, en el món occidental, seguim entossudits a celebrar el canvi d’any al desembre, cada cop és més evident que la transició es fa al final de l’estiu.
Els que han fet vacances tornaran a la feina i faran
balanç econòmic de les despeses que suposa una vida més despreocupada: viatges,
hotels, lloguers o només vespres de terrasses.
Els que han hagut de treballar, molts a la nostra comarca
orientada al turisme, deixaran la feina i faran balanç de si ha sigut rendible.
Torna el futbol, el gimnàs, els programes de ràdio que
enyorem, els col·leccionables per fascicles, les noves sèries de TV, la màniga
llarga, els vespres més foscos, el cinema de crispetes, les menges calentes,
els polítics es tornen posar corbata i torna l’escola.
Potser siguin els joves els que més trobaran a faltar les
llargues vacances, les d’estudiant, les millors que tindran a la seva vida.
Segur que aquest estiu, sigui per desplaçaments familiars
o per rebre visitants, molts adolescents han conegut nous amics d’altres llocs,
com ha passat tota la vida.
I que el bon temps, la platja, els dies llargs, els
vespres a la fresca i les festes majors, han propiciat algun petó amagat, unes
mans enllaçades a la foscor, unes mirades tendres, quatre paraules amoroses i
passejos lluny de mirades paternals, descobrint un amor efímer que ells creuen
etern.
I al final de l’estiu, quan la realitat torna i la
distància es posa pel mig, aflora l’enyorança d’enamorats llunyans, la buidor
del desamor, la sensació que el temps no passa i que l’hivern es torna etern.
Un patiment que amb els anys es recorda de bon grat, però
que en el moment es pateix i que, malgrat que els temps canviïn, torna a cada
generació.
Ara, les tecnologies dels nous temps han canviat aquelles
llargues cartes plenes de cors dibuixats en missatges de mòbil, les trucades
potser d’amagat en converses lliures a qualsevol hora, en qualsevol lloc.
I la immediatesa del seguiment que. mitjançant les xarxes
socials es poden arribar a fer mútuament, provocarà que, tal com passava abans,
quan de sobte les cartes deixaven d’arribar, hi hagin bloquejos i missatges
sense els dos palets blaus, o imatges amb altra gent que trenquen el cor i
enfonsen el món que els envolta.
Perquè si alguna cosa té l’estiu és que és l’època de
l’amor lliure, de l’aventura i de relacions, però, que en la majoria dels casos
s’acaben amb l’estació, just ara, quan realment comença l’any i la nova vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada