dimarts, 6 d’agost del 2024

LA LLENGUA DE CURBASÍ

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Just després del seu debut als jocs olímpics de Paris, el jove Pau Curbasí va ser requerit per uns mitjans de comunicació digitals.

No sé si és perquè estava nerviós després de no haver fet un bon debut o per la manca de costum d’estar davant el mitjans o el que és pitjor, per estar orfe de consells d’aquells que han de preservar la seva imatge, va declarar, en to de broma, que no sabia si sabria desenvolupar-se en castellà, ja que la seva llengua era exclusivament el català.

Està clar que les declaracions, envoltat d’altres companys que bromejaven, estaven fetes com el noi de 17 anys que és, com si estiguessin a la seva cambra fent una festa de pijames, un dissabte al vespre

El problema és que ningú l’hi va explicar al defensa blaugrana, que els mitjans són reguers de pólvora i que les xarxes socials estan per posar-li la flama que l’encengui.

Així les coses, en només 24 hores ja era viral i el vídeo més vist i, com podeu imaginar, els comentaris eren el foc que alimentava un odi, que no l’hi cal gaire espurna per encendre’s.

També és cert que alguns defensors varen aplaudir les seves paraules, fins i tot n’hi havia que demanaven la Creu de Sant Jordi pel noi de Bescanó.

Però, el gran gruix de les manifestacions varen anar en contra dels catalans, del model d’educació i del mal que fa la immersió lingüística als joves educats a Catalunya.

Val a dir que, finalment, l’entrevista, entre els riures dels entrevistats, es va desenvolupar en un espanyol perfecte i que, malgrat tot, el futbolista va demostrar el que tots sabem, que el castellà té llarga vida a casa nostra.

Però, molts seguiran sense creure’s que si no hi hagués una escolarització en català, faria temps que formaria part de les llengües mortes, que si acostem l’orella al pati de les escoles públiques, segurament el català no estaria ni entre els tres idiomes més parlats.

Com que això, n’hi ha que no s’ho creuen i manifestacions com aquestes, sense cap mala intenció, els fa creure, encara més, en les seves raons

El que havia de podria haver estat un motiu de reivindicació pel català, es va convertir en la evidencia necessària per aquells que encara creuen que al nostre país es prohibeix una altra llengua que no sigui la de Pompeu Fabra o la de Pau Curbasí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada