PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Just després del seu debut als jocs olímpics de Paris, el jove Pau Curbasí va ser requerit per uns mitjans de comunicació digitals.
No sé si és perquè estava nerviós després de no haver fet
un bon debut o per la manca de costum d’estar davant el mitjans o el que és
pitjor, per estar orfe de consells d’aquells que han de preservar la seva
imatge, va declarar, en to de broma, que no sabia si sabria desenvolupar-se en
castellà, ja que la seva llengua era exclusivament el català.
Està clar que les declaracions, envoltat d’altres
companys que bromejaven, estaven fetes com el noi de 17 anys que és, com si
estiguessin a la seva cambra fent una festa de pijames, un dissabte al vespre
El problema és que ningú l’hi va explicar al defensa
blaugrana, que els mitjans són reguers de pólvora i que les xarxes socials
estan per posar-li la flama que l’encengui.
Així les coses, en només 24 hores ja era viral i el vídeo
més vist i, com podeu imaginar, els comentaris eren el foc que alimentava un
odi, que no l’hi cal gaire espurna per encendre’s.
També és cert que alguns defensors varen aplaudir les
seves paraules, fins i tot n’hi havia que demanaven la Creu de Sant Jordi pel noi
de Bescanó.
Però, el gran gruix de les manifestacions varen anar en
contra dels catalans, del model d’educació i del mal que fa la immersió
lingüística als joves educats a Catalunya.
Val a dir que, finalment, l’entrevista, entre els riures
dels entrevistats, es va desenvolupar en un espanyol perfecte i que, malgrat
tot, el futbolista va demostrar el que tots sabem, que el castellà té llarga
vida a casa nostra.
Però, molts seguiran sense creure’s que si no hi hagués
una escolarització en català, faria temps que formaria part de les llengües
mortes, que si acostem l’orella al pati de les escoles públiques, segurament el
català no estaria ni entre els tres idiomes més parlats.
Com que això, n’hi ha que no s’ho creuen i manifestacions
com aquestes, sense cap mala intenció, els fa creure, encara més, en les seves
raons
El que havia de podria haver estat un motiu de
reivindicació pel català, es va convertir en la evidencia necessària per
aquells que encara creuen que al nostre país es prohibeix una altra llengua que
no sigui la de Pompeu Fabra o la de Pau Curbasí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada