FESTES DE GUARDAR

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Es percep en l’ambient que molta gent està esperant amb ànsia i il·lusió aquest proper llarg cap de setmana.

Posar un pont el dimarts, plegar d’hora el divendres i enfilar, de dissabte a dimecres, cinc dies per gaudir de moltes de les coses que ens han estat limitades pel virus

Fins i tot, hi hauran agosarats que s’atreviran a pujar a un avió sortejant tot tipus de certificats i controls sanitaris exhaustius.

Han estat molts mesos de confinaments i restriccions forçades i es respira una flaira a festa que embriaga.

I el fet de veure el Nadal a prop, que sovint aclapara el temps amb visites, dinars i sopars, fa que aquest dies desprengui encara més sensació de llibertat.

Carrers enllumenats, botigues obertes i bona oferta per il·lusionar-se amb preparar unes Festes que l’any passat varen passar de puntetes.

Tot això esta molt be i el descans és ben lícit i sovint merescut, però fuig del objectiu primitiu d’aquest dies i de gairebé tots els que, durant l’any, es pinten de vermell al calendari.

Que lluny queda l’origen de tot plegat, aquells dies que, extraordinàriament, els nostres avantpassats no treballaven i els servia de celebració i recolliment.

Camisa neta, missa de matí, rostit i postres de confiteria, potser sardanes a la tarda.

En arribar Setmana Santa dies de silenci i oració i joia final o homenatge al Sant del dia o esperar la festa major per la ballaruga a la plaça.

El que es deien “festes de guardar”

Reflexionant sobre la situació actual, en un país laic i apolític, el que caldria és esborrar aquests topics i posar el mateix nombre de dies de festa, però en dates estratègiques, per aprofitar ponts, explotar el turisme i que la gent gaudeixi més enllà de que els agradi o no una constitució o de si creuen o no en el dogma de la Verge.

Que cadascú celebri les dates assenyalades segons les seves creences de porta endins i “guardem” les festes per adaptar-les d’acord als nous temps.

Com, de fet, farem la majoria en aquests cinc dies, que ni tant sols pensarem el motiu pel qual no cal que anem a treballar.