NEOLOGISMES

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Parlava, fa poc, amb un conegut sobre l’estat de la llengua catalana i el seu retrocés en la vida quotidiana, fins i tot entre la mainada, enmig del debat sobre la seva escassa presència en les noves plataformes digitals.

Sense passar per alt la manera en que la maltractem tots plegats.

Només, cal mirar els comentaris a les xarxes per adonar-nos que els pocs que la utilitzen, ho fan amb més voluntat que encert.

Fins i tot m’atreviria a afirmar que hi ha més gent que, per edat, li va tocar viure una escolaritat escassa i totalitària però que, tot i el desconeixement, fan l’esforç de escriure’l malgrat les faltes -fet que és d’agrair- que no pas joves, formats en el bilingüisme, que la destrossen sense compassió.

I en mig de tot plegat, descobreixo un rànquing, si més no curiós: el “neologisme de l’any” que són paraules noves, escollides per un jurat qualificat.

Mots que potser han estat creats per designar un nou concepte o que estan influïts per altres llengües i que han acabat formant part del vocabulari habitual.

A voltes, són la unió de dues ja existent i que defineixen quelcom nouvingut com “teletreball”, “superlluna” o “extracomunitari”

Examinant les classificacions d’altres anys trobem paraules com “cupaire”, “micromasclisme” “minifeina” o “vistaire”

Pel camí quedaren paraules que farien esfereir el mateix Pompeu Fabra si les sentís, però val a dir que les guanyadores són un fidel reflex dels canvis a la societat i són una aportació important per fer que una llengua creixi i avanci, lluny d’estancaments perillosos.

Evidentment, la paraula del 2020 va ser “coronavirus” i en els anteriors anys podem veure en el pòdium joies com “animalista”, “cassolada”, “vegà” o “dron”.

Posats a postular pels nominats del 2021, em fa l’efecte que la mateixa pandèmia serà un filó que encara pot donar molt de joc.

Això si, mentre ens acostumem a la “nova normalitat” que ens obligarà a anar sempre amb les mans untades de “gel hidroalcohòlic”.

Sigui com sigui, aquestes aportacions reforcen una llengua que, si no la salvem entre tots, aviat acabarà participant en el rànquing de “llengües mortes”.

Els “lletraferits” ho agraïm.