PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Hi ha
un espai, en mig de la jungla del trànsit urbà, on el vianant disposa d’absoluta
prioritat, o això hauria de ser ja que, per molta pressa que tingui el
conductor i per molts cavalls que tingui el vehicle, ha d’aturar-se per donar-li
pas.
És
cert que, de vegades, algú incompleix la norma i esperitat, o potser distret
amb les noves tecnologies que ara equipen els cotxes, està a punt de provocar
un atropellament.
Em fa
l’efecte, però, que amb els anys, el respecte a les ratlles blanques al terra s’ha
anat imposant i hem “europeïtzat” els modals al volant.
En altres
llocs, la zona de pas de vianants és encara més inviolable i he arribat fins i
tot a veure una ciutat on els conductors posaven l’intermitent esquerra en parar-se,
per evitar que un altre vehicle es pensés que s’aturava en doble fila i tingués
la temptació d’avançar-los.
De
totes maneres, aquesta immunitat hauria de tenir límits i abans de posar els
peus a l’asfalt fora convenient mostrar clarament les nostres intencions, estar
segurs que el conductor ens ha vist i que la distància i velocitat el permetrà
aturar-se sense corre cap risc.
Aquesta
tendència és la que darrerament està canviant i, per aquest cop, em poso del
costat del xofer que, tot i estar emetent, pot trobar-se de cop i volta, amb un
vianant davant del capó que no sap d’on ha sortit.
El
problema ve donat per les darreres tecnologies, m’explico:
Els mòbils
actuals, de grans pantalles, amb vídeos i missatges inacabables, fa que alguns
vianants, sobre tot de curta edat, caminin sense posar atenció a l’entorn patint,
fins i tot, accidents amb les faroles.
I ja
no diem si, a més a més, els auriculars a les orelles els priven de qualsevol
avis sonor.
Així
les coses, solen anar distrets i accedeixen al pas de zebra sobtadament, sovint
davant del morro del cotxe.
I a
tot això, hem d’afegir els patinets elèctrics que comencen a proliferar i que,
orfes de normativa concreta pel moment, surten des de la vorera a una velocitat
que fa difícil d’aturar el vehicle a temps.
Fins i
tot, bicicletes, amb ciclista al damunt, s’atreveixen a envair la zona de pas reservada
als caminants, quan el seu habitat natural hauria d’estar al costat dels autos.
A
voltes, malgrat el que diguin les lleis, els culpables no sempre tenen tota la
culpa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada