PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Una
vegada, per aquestes coses que passen amb els vols barats, vam aterrar on no
devíem i varem haver de travessar la Toscana italiana.
Malgrat
que el paisatge des del vehicle era prou maco, no era la imatge que m’havien
venut en la pel·lícula de Andrew Wells, protagonitzada per la magnifica Diane
Lane i vaig trobar, modestament, que no tenia ni la llum, ni els boscos, ni les
masies, ni els colors dels camps quadriculats del nostre Empordà, que tantes
vegades he travessat en la mateixa tessitura i que no deixa mai de sorprendre’m.
Santorini
i les seves postes de sol, que atrauen milers de persones diàriament, com
altres pobles grecs, blancs i blaus, tan ben retratats a les sagues de “Mamma
mia”, potser s’acosten, de lluny, a l’encant real dels nostres pobles de costa,
Cadaquès al capdavant.
Suposo
que l’amor de fill de la terra és el que em fa escriure tot això, però alguna
cosa tenim quan, malgrat que el cinema no s’ha centrat gaire en mostrar bucòlicament
el nostre paisatge, cada any milers de turistes ens visiten per quelcom més que
platja i paella.
Les
conferències sobre el paisatge com atractiu turístic ja fa temps que prediquen
que tenim sota els peus la clau de volta del nostre futur, que preservar el
paisatge i l’entorn, seguir línies modèliques i sostenibles en la construcció, potenciar
els parcs i reserves naturals i mostrar una seriositat –no una exageració- en
la metodologia ens portarà, a mitja termini, el benefici de nous visitants,
cultes i de nivell, que ompliran, fins i tot fora de la temporada estiuenca, molts
dels hotels i restaurants que ara centren els esforços en tres escurats mesos.
En tot
això hi tenim molt a veure tots els que hi vivim, amb la preservació i la conservació
i sobre tot, en la divulgació.
I per
acabar de tancar el cercle, ens caldria tenir una capital que sentíssim tots
com a nostra i que no només sigui admirada pel “Geni”, sinó també pel seu
ordre, la neteja, la seguretat, la mobilitat i el comerç.
Feina
feixuga per al nou alcalde, a qui li caldrà quelcom més que bona sort per
aconseguir que Figueres es converteixi en el punt en el mapa on hi vagi a parar
el dit del futur visitant, tot associant-la al paradís que l’envolta, que sigui
la icona que representi tot plegat i l’orgull d’aquells que tenim el cor empordanès
i ens n’omplim la boca quan en parlem.
La
formula: Fer el que cal, creure’ns el que som i mostrar-ho tal com és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada