dimarts, 9 d’octubre del 2018

ORGULL EMPORDANÈS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Una vegada, per aquestes coses que passen amb els vols barats, vam aterrar on no devíem i varem haver de travessar la Toscana italiana.

Malgrat que el paisatge des del vehicle era prou maco, no era la imatge que m’havien venut en la pel·lícula de Andrew Wells, protagonitzada per la magnifica Diane Lane i vaig trobar, modestament, que no tenia ni la llum, ni els boscos, ni les masies, ni els colors dels camps quadriculats del nostre Empordà, que tantes vegades he travessat en la mateixa tessitura i que no deixa mai de sorprendre’m.

Santorini i les seves postes de sol, que atrauen milers de persones diàriament, com altres pobles grecs, blancs i blaus, tan ben retratats a les sagues de “Mamma mia”, potser s’acosten, de lluny, a l’encant real dels nostres pobles de costa, Cadaquès al capdavant.

Suposo que l’amor de fill de la terra és el que em fa escriure tot això, però alguna cosa tenim quan, malgrat que el cinema no s’ha centrat gaire en mostrar bucòlicament el nostre paisatge, cada any milers de turistes ens visiten per quelcom més que platja i paella.

Les conferències sobre el paisatge com atractiu turístic ja fa temps que prediquen que tenim sota els peus la clau de volta del nostre futur, que preservar el paisatge i l’entorn, seguir línies modèliques i sostenibles en la construcció, potenciar els parcs i reserves naturals i mostrar una seriositat –no una exageració- en la metodologia ens portarà, a mitja termini, el benefici de nous visitants, cultes i de nivell, que ompliran, fins i tot fora de la temporada estiuenca, molts dels hotels i restaurants que ara centren els esforços en tres escurats mesos.

En tot això hi tenim molt a veure tots els que hi vivim, amb la preservació i la conservació i sobre tot, en la divulgació.

I per acabar de tancar el cercle, ens caldria tenir una capital que sentíssim tots com a nostra i que no només sigui admirada pel “Geni”, sinó també pel seu ordre, la neteja, la seguretat, la mobilitat i el comerç.

Feina feixuga per al nou alcalde, a qui li caldrà quelcom més que bona sort per aconseguir que Figueres es converteixi en el punt en el mapa on hi vagi a parar el dit del futur visitant, tot associant-la al paradís que l’envolta, que sigui la icona que representi tot plegat i l’orgull d’aquells que tenim el cor empordanès i ens n’omplim la boca quan en parlem.

La formula: Fer el que cal, creure’ns el que som i mostrar-ho tal com és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada