dimarts, 23 d’octubre del 2018

FUTBOL FEMENÍ


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Darrerament es parla molt de les quotes d’ocupació femenina a les administracions i a les grans empreses.

Quan es forma un nou govern (i darrerament n’hem tingut uns quants), sembla que la notícia és saber quin percentatge de fèmines ocupa els ministeris o conselleries, per reivindicar una equiparació que costa d’arribar.

Es penós que en ple segle XXI estiguem pendents d’això, quan hauria de ser un fet consolidat, sense que calguessin aquestes obligacions, ja que haurien de ser les aptituds per a cadascuna de les feines, les que determinessin, de forma natural, qui ha d’ocupar el lloc de treball, més enllà del sexe.

I el motiu de tot plegat és una igualtat en la vida quotidiana que no acaba d’arribar, i que és imprescindible per obtenir una disponibilitat laboral equitativa.

Però lamentablement, encara arrosseguen masses prejudicis, que costen d’espolsar.

No cal anar massa enrere per trobar èpoques en que les dones no podien votar fins i tot en països suposadament democràtics i fa poques dècades encara hi havia convenis col·lectius en aquests país, que tarificaven sous diferenciats entre sexes, per feines idèntiques.

Els esports, potser per les característiques físiques diferenciades, són els que més s’han etiquetat per sexes i el futbol, que és el mes estès, està al capdavant dels mal anomenats “esports d’homes”, i no ha donat mai gaire ressò als equips i competicions de dones.

La cosa ha canviat darrerament i fins i tot aquest any s’ha parlat molt, en la festa “The Best” de la FIFA, del premi a la millor jugadora.

Recordo que a casa nostre, no fa tants anys, només es sentia parlar de l’equip femení del Llers, però actualment, els èxits d’equips com el Sant Pere Pescador o el creixement del Cabanes, entre altres, han portat a primera plana la expansió de la secció femenina d’aquest esport en molts clubs.

Potser el fet de que en les categories inicials es puguin barrejar nens i nenes, fa que moltes d’elles tinguin oportunitats i puguin destacar als ulls dels entradors i seleccionadors, com ha passat darrerament amb alguna jove jugadora local.

Sigui com sigui, la inclusió de la dona en aquest esport, com en tots els altres, és una bona notícia i més encara si s’ha aconseguit per l’esforç d’elles i la predisposició de tots plegats, sense quotes ni obligacions, com hauria de ser en tots els àmbits de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada