dimarts, 28 d’agost del 2018

BICICLETES


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

"Les bicicletes són per a l’estiu”, titulava una pel·lícula antiga.

Tot i que la temàtica i l’argument no tenien res a veure amb el títol, és cert que, a l’estiu, és quan més activitat ciclista es concentra, cosa que no he entès mai, ja que és justament quan més calor fa.

En aquesta època de l’any es celebren les grans curses internacionals, com el Tour de France, que convoca un gran nombre de seguidors a l’hora de la migdiada que, amb un ull mig obert, veuen per televisió el patiment dels ciclistes pujant al Tourmalet.

La nostra comarca, amb tanta varietat orogràfica és un lloc ideal per la pràctica d’aquest esport, tant per muntanya com per carretera.

Aquí venen a entrenar-se equips professionals internacionals, fan convivències en els hotels de costa en baixa temporada i surten diàriament a pedalar per les nostres carreteres i camins.

Com fan un gran nombre d’aficionats locals de cap de setmana, que, arribat el dissabte o el diumenge al mati, ben d’hora, faci fred o calor, fan pinya en el lloc de trobada, ben equipats i alguns amb bicicletes preuades, amb la finalitat de fer quilòmetres, per no perdre la forma i compartir una estona d’amistat.

Però el que abans era un esport sà i segur, avui dia s’ha convertit en una aventura de risc, jugant-se la vida a cada sortida.

Anys enrere, les carreteres secundaries anaven buides i només de tant en tant sentíem la remor d’un motor, segurament d’un veí de la zona, que s’acostava lentament i a la veu de “cotxe.!!!” ens arramblaven a la cuneta a la espera de que passés.

Avui, aquestes carreteres van plenes de vehicles ràpids i grans, amb elements de distracció, com son els mòbils i els navegadors, menats per conductors esperitats, que aprofiten aquestes dreceres per guanyar temps i evitar radars i controls.

També és just repartir culpes i remarcar que els ciclistes d’avui van en grups més nombrosos i, aprofitant la seva condició de dèbils, alguns es creuen els amos de les carreteres, circulant en paral·lel i provocant situacions realment perilloses.

Així les coses, sovint veiem informacions de ciclistes greument accidentats o morts a les carreteres i, en alguns casos, amb els conductors implicats, fugits.

Llavors, hom arriba a la conclusió de que, en aquest país, la convivència entre cotxes i bicicletes en un mateix espai és impossible i que la situació no millorarà a menys que no hi hagin camins específics o carrils separats de veritat –no com la bestiesa feta als barris de Vilafant -, amb barreres infranquejables per ambdues parts

Perquè, com cantava Freddie Mercury “La única cosa que vull es muntar en bicicleta” però, a més a més, tornar a casa sà i estalvi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada