PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Vaig quedar colpit amb les imatges del l’estat actual de l’antic camp de
futbol.
El fet d’haver jugat de jovenet amb la samarreta blanc-i-blava amb l’escut
al cor -d’on encara no ha marxat- ha ajudat a que alguna cosa es remogués dins
meu en veure que la gespa, tantes vegades trepitjada per futbolistes idolatrats,
ara era un bosc de mates i males herbes d’una alçada considerable.
Les porteries, d’aquelles metàl·liques amb els tirants durs al darrera, que
varen viure gols inoblidables, eren inexistents, que els vestidors de on
s’havien sentit tants cants de celebració i alguns silencis de ràbia, semblaven
cases de postguerra i que les grades, menudes i plenes de la vida social
figuerenca eren esgraons malgirbats i derruïts.
Om pensa en aquest moment, veien que la modernitat del camp de Vilatenim
viu mig buida, jornada rere jornada, si no era la màgia del Far la que ens feia
trempar per donar l’aixopluc a l’equip.
Però aquests atacs de nostàlgia nomes serveixen per alimentar falses
realitats i fer-nos creure que el passat fou millor, quan segurament no és cert.
Així les coses, vist l’estat i el desús de les instal·lacions, cal donar-hi
sortida i convertir-lo es un espai d’aparcament
gratuït pot semblar, a priori i vist de lluny, una bona idea.
Tot i això, la proposta té detractors i alguns grups municipals han mostrat
el seu rebuig.
No sé si la decisió respon a la política moderna, que es basa en dur la
contrària sistemàticament només pel fet que els que manen no s’apuntin èxits,
no fos cas, o és que realment, dispensar 70.000 Euros en adequar un terreny,
que serà de lloguer, no és una bona inversió.
Des de la imparcialitat, pot semblar que és una bona proposta però insuficient,
ja que el problema rau en que la zona està molt deixada, com tantes altres de
Figueres i els vehicles forasters solitaris seran presa fàcil per lladregots, àdhuc
de que el turista que vagi caminant fins al centre, des de la plaça de toros, passant
per un perillós pas a nivell, el carrer del Progrés, l’estat de l’antic moll de
càrrega o la Plaça de la Estació, no s’endurà, precisament, una imatge idíl·lica
de la nostre ciutat.
Fa temps que tenim la sensació de que anem enrere i que estem en decadència.
Malauradament, ja es parla de la
Figueres bruta, insegura i amb poca vida, mes enllà d’actes puntuals i
l’atractiu turístic i comercial del centre.
Cal marcar molts gols urbanístics per recuperar el temps perduts en tants
“fora de jocs” i sortir de la zona de descens en la que estem ancorats.
Però, sembla que sempre estem demanant temps afegir per veure si arriba
aquell “penalty” de l’últim minut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada