VIA MORTA

PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Sóc dels que enyoro els diumenges de platja amb l’anada i tornada del sotracs del tren, les parades a totes les estacions, la comoditat de no cercar aparcament, la sensació de llibertat.

Però tot i ser, per tradició familiar, un entusiasta defensor del tren, haig de reconèixer que la situació de les rodalies de l’Alt Empordà, és complicada.

Malgrat que, amb les protestes dels usuaris del tren de Perpinyà, Cervera i Port Bou, juntament amb Salvem l’Empordà, IAEDEN i altres associacions, s’hagi aconseguit recuperar, de moment, el tren de nit de París-Portbou, no semblaria –i espero anar errat- que la situació reverteixi, mai més, a la que teníem fa dècades.

La culpa la tenen moltes males decisions, però també el progrés, que ens ha portat cap a mals hàbits, que han fet augmentar el transit i la contaminació.

En altres temps, els joves, que no estàvem tant sobre-protegits pels pares, campàvem a la nostra (potser sense els perills actuals) i el tren ens donava la llibertat, sobre tot els dies d’estiu, per moure’ns sense dependre de ningú.

Els cotxes no eren majoria i la gent de poble, els dies de mercat o per anar a ciutat, es servia més del tren, ample i amb capacitat, que no pas dels estrets i incomodes cotxes de línia i convertia les estratègiques estacions, com Vilajuïga o Llançà, en punts de sortida i arribada per els habitants dels pobles propers.

Però, les inversions de les administracions, tot i que minses, han estat més encarades a la xarxa de carreteres que no pas a les vies ferroviàries i actualment rodalies són un desgavell que no ajuda gaire a fer-se’n usuari.

Així les coses, avui hi ha cotxes per tot arreu, però l’estació de Peralada ja no existeix, la de Vilajuïga està gairebé abandonada, per la de Llançà hi passa poca gent, els baixadors de Garbet i Colera estan en desús i l’emblemàtica i preciosa estació de Portbou corre el perill de quedar en l’oblit, com ha passat amb la magnífica antiga estació de Canfranc, a l’Aragó, de la que recomano cercar fotografies a la xarxa.

Per un altre costat, l’alta velocitat s’ha menjat les grans distàncies i molts dels que han d’anar a les grans ciutats, com la capital francesa, és lògic que escullin les poc més de 5 hores de còmode viatge que no les gairebé 9 h de trontolls i parades. La diferència en qualitat preval a la de preu.

Per tot plegat, semblaria que, malgrat comptar amb el suport i simpatia de la majoria de la comarca, la recuperació del tren de la costa i la línia transfronterera -allà on ja no hi ha frontera-, te molt números per entrar en una via morta