PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
No negaré pas que no m’estranya que hi hagi gent que estigui farta dels
turistes, sobre tot a aquestes alçades de la temporada, i que opini que part
d’aquest col·lectiu més valdria que es quedés a casa seva.
Alguns d’aquests visitants ara estan en el punt de mira, acusats d’aportar
poca riquesa pel destorb que originen i que obren el debat del “turisme-fòbia”
Però hauríem de recordar, per un moment, les vegades que molts de nosaltres
ens hem pujat en un avió de baix cost per anar a una ciutat, hostejats en un
modest hotel, -que creiem ben situat i net- i ens hem alimentat, durant
l’estada, d’entrepans a peu de carrer i de pizzes per sopar, tot i estar,
segurament, lluny d’Itàlia.
Estareu d’acord que, al final de la curta visita, un cop feta la suma i escurades
les butxaques, el cost no ha sigut tant “low” i pel camí ens han marxat més
euros dels que pensàvem, els quals han quedat en els calaixos dels modestos
botiguers i restauradors, que tant barats ens semblaven.
Som país de turistes, una gran part de la nostra economia depèn, des de fa
més de 50 anys, de la visita del foraster que ve a passar uns dies.
Evidentment tots voldríem que ens visitessin només els potentats, que deixessin
un bon pessic a cada àpat, fessin compres massives a les botigues, paguessin
fortunes per habitacions d’hotel o enormes mansions, però també ens hem de
preguntar si estem preparats per rebre’ls.
No crec que sigui un problema de massificació, que n’hi ha, ni de la manca
de una necessària regulació i control dels allotjaments particulars en pisos turístics.
El mal el fan, com en tots els àmbits, els imbècils, els que malmeten el
medi, els que busquen gresca, els incívics, els que porten problemes i això,
sovint, no respon al nivell de butxaca, sinó al nivell d’educació.
I, malauradament, d’aquests n’hi ha a tot arreu, també a casa nostra, com
queda ben demostrat amb aquesta colla de brètols, que no veuen més enllà del
nas i ara que es dediquen a fer mal i espantar els turistes.
L’exercici de reflexió consisteix en posar-ho tot a la balança i entendre que
els beneficis que ens aporta la massa turística anual bé ens val uns mesos de
paciència, de somriures forçats, de manca d’aparcament, de cues a la carretera o
de xiringuitos a petar.
A cada feina hi ha entrebancs i en aquest país, per generar riquesa,
sovint, ens hem d’omplir de paciència.
I que tant de bo que així sia per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada