dimarts, 20 de juny del 2017

L’EMBRUIX DE CADAQUÉS


PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"

Un veí d’un poble turístic parlava de com s’encomana l’estrès del visitant, que vol aprofitar els dies de descans i, acostumat a la immediatesa diària, s’ho vol menjar tot de cop i no només no descansa, sinó que, a més, atabala tot el poble.

Això no passa pas a tot arreu.

Hi ha un indret, aïllat i singular on el turista és el que s’adapta al tarannà autòcton i la calma no es perd.

És allà on el vent de mar els renta la cara i la Tramuntana passa per sobre, per dur-se la rauxa cap al sud.

A Cadaqués, el foraster s’embriaga de la filosofia de l’ “anar fent”.

Si fa solet, el visitant es confon amb el paisà i s’enfunda l’uniforme oficial lluint, en el cas d’ells, pantaló curt, però no massa, i elles faldilles llargues de ganxet, xancletes, samarreta de colors neutres i barret de palla. Si refresca cal abrigar la part de dalt amb una dessuadora a joc, però les cames sempre a l’aire.

Vingui de frontera amunt o de la capital, els habituals ja es passegen, com els autòctons, amb el casc diminut a la mà, que el cotxe es queda a casa i la moto és necessària, hi ha massa desnivell per a la bicicleta.

Només es distingeixen en el “salat” idiomàtic, en el parlar illenc.

Al Casino, soroll de fitxes de domino, cartes i tertúlies d’amics i saludats; tallats i cigarrets artesanals a la porta.

I si la mar et crida, també la calma envaeix la badia i la vela llatina, la mallorquina i el xup-xup ajuden a gaudir del balanceig de les onades i les vistes de la mar d’amunt, en dies de mar planera.

Cadaqués a l’estiu desprèn festa i tranquil·litat, migdies de canya davant de mar, àpats amb sabor mariner, taps amarats de licors, tardes de migdiada i mandra, nit de copes i vestits blancs.

Passejos llargs i la ment en blanc, el verb badar en present de l’indicatiu.

La calma i la tranquil·litat no es perden amb les visites, el foraster aparca l’estrès a la entrada del poble, la bohèmia i la inspiració aflora, l’embruix del geni, que es respira a cada racó, ho va deixar impregnat.

Potser és el blanc de les cases, el negre de la pedra o el blau de mar, aquí la vida no va lenta, sinó que es viu lentament.

Hi ha un lloc a l’Empordà que rep més turistes que ningú i de vegades no ho sembla, perquè tot es barreja i el visitant, lluny de canviar el dia a dia del poble, mostra una integració absoluta, embriagant-se del seu tarannà.

Cadaqués és on la gent no es guanya la vida, si no que, ben mirat, l’allarguen i l’aprofiten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada