PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ (Tot i que, per error d’impremta, a l'edició de paper, no me l’han atribuït a mi)
Els que em coneixen bé, m’han preguntat moltes vegades com és que, amb els
anys que fa que publico articles, mai n’he fet cap sobre els Beatles, sabent de
la meva faceta de “beatle-maniàtic”
Certament des de que, de la mà del meu germà gran, vaig descobrir la música
dels quatre de Liverpool, he estat obsessionat amb tot el que els envolta,
convertint-me un modest col·leccionista i estudiós del grup, transmeten aquesta
fal·lera als meus amics, familiars i descendents.
Però, com que sempre intento que aquests articles tinguin, en la mesura del
possible, quelcom a veure amb l’entorn comarcal, mai m’havia semblat escaient.
Fins avui, que s’han alineat els astres i ha coincidit que comença a l’Estartit
la “Beatles Weekend” i, fins el proper diumenge, el poble s’omple d’actuacions,
exposicions i activitats envoltant la figura dels “fab-four”.
És curiós que un poble costaner de l’Empordà, en plena època de platja,
paelles i mojitos, dediqui, des de fa dotze anys, gairebé una setmana a aquest
grup musical anglès.
Fets com aquest demostren la grandesa d’aquesta banda, segurament la més
mediàtica, la que ha sabut treure més profit a una carrera efímera, de poc més
de set anys d’èxits, però que varen marcar una època i un estil.
No oblidem, però, que ja existia una vinculació anterior dels Beatles amb
l’Empordà, en forma d’admiració mútua, entre un del genis de la banda i el
nostre geni particular.
Existeixen testimonis fotogràfics de les trobades a New York entre John
Lennon i Salvador Dalí, però jo encara no he pogut aconseguir cap document que
demostri les presumptes visites secretes del malaurat music a Port Lligat a
inicis de la dècada dels setanta; un repte pels admirats organitzadors de la “Beatles
Weekend” del 2018.
Ara fa cinquanta anys a l’Estartit, com a Empuria-brava i a altres llocs de
costa, s’anava modelant el negoci turístic que ara tenim, al mateix temps que
els Beatles, just en la seva cúspide creativa i en la cresta de la onada de l’èxit,
tornaven a sorprendre al món amb el LP “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band”,
possiblement el millor àlbum de la història i un plaer per les oïdes musicals
que, cinc dècades després, és capaç de sonar fresc i sorprendre en cada
composició.
És de justícia que l’Estartit i altres lloc, facin homenatge a uns joves
que, encabits en una dècada d’inquietuds, varen transformar el pensament d’una
joventut disconforme, nascuda en una post guerra dolorosa i que s’han passat
tota una vida cantant allò de que “tot el que necessitem és amor”, malgrat que
no els hi fem tot el cas que caldria.
Hi ha un llibre de Carlos Lozano en què sí que s'esmenta una pretesa visita de Georges Harrison a Port-lligat, tot i que només ho esmenta. Algú va comentar que hi podria haver una foto de la visita, però mai no he pogut trobar cap rastre... Ramon Moreno.
ResponElimina