PUBLICAT AL SETMANARI "EMPORDÀ"
Ara se suposa que aquest article hauria de parlar de les previsions per al nou any que ha començat, de treure suc al seu futur, dir que el nostre equip ho guanyarà tot o pujarà de categoria, examinar els canvis polítics mundials, el futur del país, fer càbales amb les tendències econòmiquesi mil coses més.
També semblaria que hauria d’escriure sobre tot el que de bo i dolent ens ha deixat el 2016, i exposar la reflexió del que hem après per poder millorar.
I per acabar, les propostes personals pel canvi d’any, parlar dels que volen deixar de fumar, anar al gimnàs, escriure unllibre, cancel·lar la hipoteca o ser millor persona.
Tot plegat, el que porta un canvi de cicle, un punt d’inflexió que serveix de fi i d’inici de totes les coses.
I tot això passa justament ara perquè algú va decidir adoptar el calendari gregorià en aquestes terres, fruit de les idees d’un Papa, no fa ni cinc-cents anys.
Vull dir, que aquest canvi d’any sigui ara no té cap base científica, que jo sàpiga, i que es va produït dissabte passat, com podria haver passat qualsevol altre dia de qualsevol altre mes.
És per tot plegat que, en una elucubració un pel particular i per no regir-me per la norma, em ve de gust canviar el sentit d’aquest article, que podria semblar obvi i, posat a escriure bestieses, proposar a la comunitat internacional de canviar el dia del nou any per una altra data que, desprésdel que exposaré, potser hagi algú que estigui d’acord amb mi.
Entenc que un dia en que la gent fa balanç i noves propostes, hauria de coincidir en una data més adient pels canvis.
Hauria de ser el moment en el que molta gent comenci o estigui a punt de marxar de vacances, un dia en que les escoles i universitats hagin acabat i que les noves propostes comencin amb el nou curs, fi de temporada en els esports d’equip i fins i tot a les acaballes del anomenat “curs polític” i l’inici d’una època de relaxació i meditació, de preparació pel que ens ha de venir.
Per això, el moment en que el dia és més llarg i la nit més curta, crec que seria la data ideal per fer el canvi d’any, abocar a les flames purificadores de les fogueres de Sant Joan les nostres penes, sense barrejar-ho amb el Nadal, que tantes celebracions seguides passen factura.
De totes maneres, aquesta càbala absurda indubtablement no arribarà enlloc i només aconseguirà arrancar algun comentari i, sobre tot, algun somriure i amb això compleixo el meu desig per aquest any nou, que la alegria ens ompli els cors.
Només amb això segur que aconseguiríem un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada